Tardor de poemes, poemes de tardor

Morir d’èxit

Rellisque pel rodapeu de la casa de fusta,
somiquege com fa l’herba i retrobe el temps
en un prestatge polsós.
M’he desfullat a poc a poc del negre
etílic i he refet el camí escales amunt.
El desig sempre és al final de l’escala,
com una mossegada amarga.
He vingut muntada en un cavallet de fira
havent fumat tantes cigarretes que ja sóc com el fum.
M’ha sobtat el color encés de la nit,
el foc rovellat de l’alé del meu gos
i una mà esquerra que no parava d’escriure.
Rellisque, somiquege, retrobe.
(moriré d’èxit?)