dissabte, 12 de juliol de 2008

The Auld Byre, poema i estiu



Ara fa un any buscava inspiració a Escòcia, a la casa dels meus cunyats, un antic estable enmig dels verds més intensos. Aquest dissabte xafogós de juliol, carregat de núvols cabuts que passen, vol fer-se'n eco, d'aquells assajos de poemes a l'estable. La imatge és de l'artista Cy Twombly, que exposa aquests dies a la Modern Tate de Londres.



The Auld Byre

Regires pels racons del vell estable
nits enceses al pati i dins la llar.
Pètals de sal, espurnes i un cel amable,
que estripa un doll de dubtes per veure-hi clar.
Mentre el desig s'amaga puges escales,
basteix cases antigues el teu desmai.
Vora els murs la paraula que bat ses ales:
trobar el fum de sempre que et mena al mai.

7 comentaris :

novesflors ha dit...

Bonic poema, amb rima i tot. També m'grada la imatge que has posat. Bon estiu.

Begonya Mezquita ha dit...

Gràcies novesflors! Que tingues un bon estiu. :)

Amadeu Sanz ha dit...

Amb rima i tot, és cert. Un avanç d'un llibre nou? Com vas amb l'estiu, Begonya?

Begonya Mezquita ha dit...

Oh, amadeuet, cada dia comence un nou llibre. I l'estiu... va com va. Comence a penedir-me'n, d'haver agafat lo gran càrrec.

Begonya Mezquita ha dit...

I tu? Encara fas faena o ja no?

Amadeu Sanz ha dit...

Ja estic de vacances i quasi ni m'ho crec.
A llibre diari, les omnia opera seran més llargues que les del Dumas, per sort per noi.
The big càrrec és eine putaden, però amb els temps que corren, val més comptar amb gent com tu en aquests llocs. El curs pròxim serà calent, i potser et depuraran i t'enviaran al puto Gulag.

Àlex Andrés ha dit...

Quina enveja, llibre diari. Jo, la setmana passada -i fent un esforç- eixia a conte diari!!! xinoxano...