La gallineta

El darrer apunt de l'any torna al tema que ens ha tingut ocupats els darrers mesos com a mestres i ciutadans. Saldat de moment el conflicte contra la política educativa del PP amb la nostra victòria parcial, és hora d'alertar sobre alguns dels danys col·laterals que poden afectar l'escola valenciana i que deriven de l'abús, manipulador i monopolista, de les paraules. No debades, l'endemà de la capitulació tàctica dels mandarins, Font de Mora es dedicava a un d'eixos exercicis de malabarisme que tant agraden als de la seua corda. Afirmava, ni més ni menys, que gràcies al tema de la ciutadania en anglès, la societat valenciana havia per fi comprès la importància d'una educació plurilingüe. Curt i ras, han convertit això de l'anglès en una nova cortina de fum que amaga la real extensió del monolingüisme castellà a la nostra escola i societat. La gallina de dalt caga la de baix, de manera que de tot aquest merder ja podeu imaginar qui n'eixirà esquitxat de dalt a baix. El trilingüisme de Camps-Font de Mora, ja ho hem dit, és un misteri teologal que no necessita passar pel molest estadi del bilingüisme. De manera que ja podem ser trilingües a partir d'un bilingüisme inexistent (i només aplicable, amb prou feines, al cas de l'ensenyament en valencià). Qui, amb dos dits de front, negaria la bondat de paraules sagrades com llibertat, democràcia, qualitat, plurilingüisme? I, tanmateix, és en aquestes paraules sagrades, eficaçment manipulades en el llenguatge del poder, on s'amaguen les trampes més grosses. Desemmascarar els emmascaradors és la nostra feina. Cal denunciar la trampa del plurilingüisme reclamant el valencià com a llengua vehicular preferent de l'escola valenciana. La ideologia dels mandarins és netament monolingüe, no cal dir-ho (i al carro de l'anglès s'hi han pujat per pur esnobisme i per obrir botigueta, no ens enganyem). Per a ells el valencià és un llast innecessari, un granet en el cul. Com poden reclamar-se, doncs, defensors del plurilingüisme aquests paios? Més efectes col·laterals, suscintament: la confusió de l'efecte (una escola efectivament plurilingüe) amb la causa (qualitat de l'ensenyament), que ja sabem que es retroalimenten, l'enviament d'altres llengües menys “imperials” que l'anglès (oh, mon cher Brassens et tous les autres!) als llims de la marginalitat, l'encimbellament del productivisme, de la llei del mercat aplicat a l'ensenyança. Trampes ben grosses que hem de combatre, com en la cançó de Llach, totes les gallinetes juntes: “I si em vénen ganes de fer / faré venir un restrenyiment. / No tindrà cap més ou calent / qui de mi se n'aprofita”. Remirem-nos-ho i que l'any que ve ens ho millore. Feliç 2009 revoltat.