divendres, 9 d’octubre de 2009

Bona diada

Deia que me n'anava... Havia decidit fer pont i desaparéixer de la ciutat, de la xafogor i de l'ambient enrarit que ocupava els carrers les darreres setmanes, però al matí he anat a buscar un llibre a la casa de l'ídem i el dia s'ha convertit en una altra història ben lluny dels propòsits inicials. "Ja que estem, i l'hora que és, 'nem i dinem a l'occc". Després, una sessió vespertina de cinema, primeríssima sessió de les quatre, l'última d'Amenábar. Dues hores d'aire condicionat excesiu i una Hipàtia freda, quina llàstima i quina decepció -malgrat la llagrimeta que he deixat anar cap al final-. En acabant del cinema, qui no s'allarga a la manifestació? Quatre gats pel carrer Colom sota un cel preciós, un sol radiant, una ciutat de festa. "El Costa ha caigut! Ara cauran tots els altres" Te quiero un huevo, lolololololo, te quiero un huevo.... Ara és l'hora, ara és l'hora, fem-los fora d'una vegada per totes. Escoltem el manifest i ens fem unes cerveses mentre arriba la nit. Deia que me n'anava i encara sóc aquí. Bona diada, we are Valencian Country.

4 comentaris :

ginjol ha dit...

Sí, és l'hora.

vidapervida ha dit...

Sigues feliç, perquè quan Costa torne del camí de Santiago, es llançarà a la pública humiliació dels seus amiguitos. I quan comencen a parlar, no els pararà ningú. No els guanyarem, però els veurem desfer-se com quan les gallines piquen a la que té la ferida oberta.

Toni ha dit...

Visca the Valencian Country! :)

Jose Manuel ha dit...

Ric Costa RIP.