dimecres, 28 d’octubre de 2009

Russa no

Aquell dia, a la cuina, vaig reinventar el nom del plat. Potser té raó la companya Teresa quan diu que, més que país, ara fem gastronomia.



Hem viscut per salvar-vos els mots
per retornar-vos el nom de cada cosa.


Salvador Espriu

8 comentaris :

Àlex Andrés ha dit...

al puig, baix a la dreta, no t'admetrien... t'he de dir.

Teresa ha dit...

Bé, també es pot fer país fent gastronomia... I potser és més eficaç i tot, no? :-)

Queti B. ha dit...

T'ha quedat preciosa... i de segur que més saborosa que no pas amb el blau aquell. Això dels additius, que no te'n pots refiar.

Begonya Mezquita ha dit...

Àlex, haurem d'anar cap a l'esquerra, doncs.
Teresa, més eficaç per què o per a què? Bé, fem el que podem, i, si no, que ens ho diguen allà a terres serranes on fem... fem feina.
Sí que estava bona, bona, Queti, i sense blaus ni cap mena d'additiu, efectivament.
Salutacions.

SM ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
SM ha dit...

M'agrada la simbologia de l'ou. Proposo un títol pel plat/quadre: "cel amb barres, estrella i sol".

Begonya Mezquita ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Begonya Mezquita ha dit...

Sí, l'ou és el sol, la llum que lluïa ahir pels carrers de València, entre la gentada que es va manifestar contra els lladres corruptes del PP.
Salut, SM!