Russa no
Aquell dia, a la cuina, vaig reinventar el nom del plat. Potser té raó la companya Teresa quan diu que, més que país, ara fem gastronomia.
Hem viscut per salvar-vos els mots
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
8 comentaris :
al puig, baix a la dreta, no t'admetrien... t'he de dir.
Bé, també es pot fer país fent gastronomia... I potser és més eficaç i tot, no? :-)
T'ha quedat preciosa... i de segur que més saborosa que no pas amb el blau aquell. Això dels additius, que no te'n pots refiar.
Àlex, haurem d'anar cap a l'esquerra, doncs.
Teresa, més eficaç per què o per a què? Bé, fem el que podem, i, si no, que ens ho diguen allà a terres serranes on fem... fem feina.
Sí que estava bona, bona, Queti, i sense blaus ni cap mena d'additiu, efectivament.
Salutacions.
M'agrada la simbologia de l'ou. Proposo un títol pel plat/quadre: "cel amb barres, estrella i sol".
Sí, l'ou és el sol, la llum que lluïa ahir pels carrers de València, entre la gentada que es va manifestar contra els lladres corruptes del PP.
Salut, SM!
Publica un comentari a l'entrada