Màrius Torres

La tardor del 1992 vam anar a Lleida convidats per una colla d'amics que jo havia conegut a Nîmes, a la Universitat Occitana d'Estiu. Entre ells, hi havia el Jordi Suïls, llavors un jove universitari que, a hores d'ara, deu ser un magne professor. A Lleida, La Universitat celebrava el 50è aniversari del traspàs de Màrius Torres i entre els actes que s'hi duien a terme, hi havia la presentació d'un exemplar facsímil de la primera edició de les "Poesies" del poeta lleidatà, feta a Mèxic l'any 1947 a cura de Joan Sales, la justificació del tiratge de la qual, també reproduïda, deia:
D'aquesta primera edició de les "Poesies" d'en Màrius Torres s'han tirat exclusivament setanta-dos exemplars, numerats de l'1 al 72, en paper de lli de fabricació catalana, amb les armes de la ciutat de Barcelona i la paraula "Guarro" a la filigrana, enviat expressament per a aquesta edició; i setanta exemplars sense numerar en paper mexicà Malinche.

Ja fa 18 anys d'aquella visita a Lleida i 100 del naixement del poeta de la terra ferma. Aquest homenatge íntim des de LPN, des del batec etern dels anys:

El combat dels poetes

POETES, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur de la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.


Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.


7 d'abril, 1937