diumenge, 17 d’octubre de 2010

France



Ja sabreu la que s'està muntant a l'altre costat dels Pirineus amb totes les protestes contra els retalls socials que vol imposar Sarkozy. Com també sabreu, França està a anys llum de nosaltres pel que fa a cobertures socials i inversions públiques. Els retalls de Sarkozy semblen de Bob Esponja comparats amb els de ZP. I en canvi, tot el món s'està llençant al carrer per dir que No. Però és que fins i tot els funcionaris. Sí, heu llegit bé: els funcionaris. I clar, jo no em puc estar de comparar les dues vessants pirinenques. I em vénen al cap un enfilall de barbaritats que m'he hagut d'empassar les dues darreres vagues. Barbaritats provinents de mestres i professors/es, un grup de persones que fa quinze o vint anys eren l'avantguarda de la solidaritat i ara han esdevingut -generalitze, vosaltres m'enteneu- un estament profundament individualista, insolidari i reaccionari.

1. Anar o no anar a la vaga és qüestió personal
-des de quan una vaga és personal i no col·lectiva?-

2. No estic d'acord amb els sindicats
-i sí estàs d'acord amb les mesures del govern-

3. Li fem un favor a la dreta -segons qui et pega la bescollà, respons una cosa?-

4. Els funcionaris estem massa bé i seria ofensiu fer vaga amb la que cau
-aquesta frase amaga, en el fons, una insolidarat inexplicable-

5. No servirà de res
-des de quan les vagues es fan només si serveixen d'alguna cosa? Només jo ho faig per decència i per, com deia el meu amic Robert, poder mirar-me a l'espill cada matí?-

6. La vaga és una mesura del segle XIX
-un altre amic, Josep, em deia: una mesura del XIX contra uns atacs propis del XIX-

7. etc...


Però deixava per al final la més dura, la que més em va colpir:

8. No vull deixar de cotitzar un dia -no sabreu mai l'esforç de contenció que vaig haver de fer per no perbocar-li damunt el meu esmorzar i la meua ràbia-.

5 comentaris :

Pepe ha dit...

Totalment d'acord, Àlex. Al cau on jo treballe només va fer vaga un servidor. I no ho dic com a demostració de mèrit personal, ni molt menys, sinó com a dada per a l'estupefacció. Com és possible que de vora 150 persones entre professors, personal de Secretaria i subalterns, sols una la hi fes? És clar que el que quedà confós vaig ser jo, perquè dies abans la major part dels companys amb qui parlí del tema hi eren d'acord en la necessitat de la vaga. Encara tenim molt a aprendre dels francesos, que no del Sarkozy, és clar.

Francesc Arnau ha dit...

Tots els que diuen aquestes frases per justificar la seua insolidaritat, han de tenir en compte que quan vinga l'hora, a ells també se'ls aplicaran les retallades...
A més a més:
Si nosaltres callem, qui parlarà?
Com diu Martí i Pol!
Salut, company!

Amadeu Sanz ha dit...

Una gran lliçó del poble francés. No oblidem que van ser ells els qui van fer la Revolució francesa… Si van poder amb un rei, Sarkozy deu ser poca cosa. El cert és que Europa està en deute amb la tradició de praxis i pensament de resistència dels francesos.
I no és casualitat que els països més castigats per la crisi són aquells que tenen els salaris més baixos, els sistemes de protecció social més endarrerits i un percentatge ridícul d'afiliació sindical. Per contra, són aquells en què els sous dels executius són més alts i on les grans empreses baten rècords de beneficis cada any.
Si al professorat espanyol li lleves la lleugeríssima capeta de bernís universitari, el que surt és un espanyolet caguepoquet i esporuguit, amb les lliçons del franquisme ben interioritzades.

Josep Villarroya i Navarro ha dit...

Així estem, malauradament estic d'acord... al meu centre, la Marxadella, vam fer vaga unes 15 persones d'un centenar... L'alienació, l'autocomplaença, el meninfotisme... també han arrelat i s'escampa entre el professorat. Aquest és el personal que ha d'educar d'una manera crítica el jovent?? gentola!!

Rixi ha dit...

Quina raó tens Àlex. Quan veig la televisió o la premsa amb imatges de les manifestacions franceses, encara que no vera ni escoltara d'on és la manifestació, i encara que no vera les pancartes escrites en francès, identificaria perfectament que no és una manifestació espanyola, saps perquè? perquè està plena de gent jove (fins i tot de la meua edat) lluitant pel seu futur, cosa impensable a Espanya llevat que siga una vaga relacionada amb l'educació. Sempre és la resta de la població la que ha de deixar de treballar, per a lluitar pels seus drets i/o conveniències.

Respecte als comentaris dels professors (no tots, clar). No t'imagines la quantitat de vegades que m'he hagut d'engolir exactament ixe tipus de frases que no tenen ni peus ni cap i que tu has esmentat.