parlen els ulls

parlen els ulls de la teua mirada una mà que davalla sécs als palmells com puc haver esperat tant de temps ungles i artells a l'aguait sóc de nou al capdamunt de l'escala què diuen pupil·les que es dilaten un somriure ridícul contraban de tempesta què diuen les cames t'assenyalen i els cabells què diuen es regiren amb el corrent dels dits tu i jo i els silencis ensenya'm a no dir deixem que parlen els ulls i un somriure com un oceà en calma