dissabte, 31 de desembre del 2011

És avui que demà serà ahir

La cançó més banal

Cantarem la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l'enuig i tot mal,
   si en som capaços.

Té una piga al mugró Josefina.
(No en som capaços, no en som capaços.)
Són les cinc, i la llum ja declina;
   no en som capaços.

A pleret el bell somni, a pleret;
ara, no gaire; ara, no gaire.
A l’hivern, amb el vent, fa més fred;
   ara, no gaire.

Compta els llums, que la nit ja s'acaba;
no hi miris massa, no hi miris massa.
Si me’n vaig és que jo me n’anava.
   No hi miris massa.

Ens esperen llençol i coixí,
i això s'acaba, i això s'acaba.
És avui que demà serà ahir,
   i això s'acaba.

La faldilla et curteja una mica,
ai, Josefina; ai, Josefina!
Si t’enfades, l’amor s’embolica,
   ai, Josefina!

Cantarem la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l’enuig i tot mal,
   si en som capaços.

Josep Palau i Fabre. Poemes de l'Alquimista


Doncs això. Que no ho voldríem, però l'any s'acaba. Arriba l'hora de fer-ne balanç i també de projectar quins propòsits per al que està a punt d'arribar. Mirarem amunt per no perdre'ns els capvespres espectaculars d'aquests dies de vent, si més no. I ens beurem les hores que vénen, ens les beurem a pleret. I les veurem vindre al ritme de la cançó més banal, com la del poeta.
Salut i Bon any!


3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

I a la nit, no oblideu fer un brindis per la mona Xita, que en pau descanse, la pobra!!!

Àlex Andrés ha dit...

I tant que en serem capaços. Com diu AF:

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que tengui alegria es que no tengui pa.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
que no s'equivoquin es músics de jazz.

Patxanga per tu, patxanga per tots,
me cag en s'altura d'aquests escalons.
Hi ha dies que si, hi ha segles que no,
es metge des ossos és un impostor.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que el món sigui sempre des aficionats.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
per noltros melons i pes altres sa fam.

Problemes a mils, i cap solució,
me cag en sa lluna i betua amb el món.
Hi ha casos que si, hi ha crisis que no,
aquesta hipoteca no és una cançó.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que ballin es heters i es homosexuals.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
ses grues se giren quan passes davant.

Hi ha peixes que si, hi ha melicotons,
ses mares se graven tots es culebrons.
Hi ha salpes que si, hi ha congres que no,
es videos domèstics són pel.liculons.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
s'amor sigui lliure entre es socis impars.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
xerram de farina, qui ho ha reparat?

Poemes que si, prestatges de pols,
es llibres s'esborren que ja ho saben tot.
Hi ha tàpies que sí, parets i mirós,
ses meves barreres no són res seriós.

Patxanga ...


Molt bon any a tots i totes!

Olga Gargallo ha dit...

Bon any, ara que el món s'acaba segons totes les prediccions.