dijous, 12 d’abril de 2012

I loves you, Porgy

Si em veieu algun dia xiulant, és molt probable que escolteu aquesta cançó. I és que, sense adonar-me'n, és la melodia que cante, diguem-ne, per defecte. Una vegada m'ature, prenc consciència d'aquest fet i analitze mínimament la qüestió arribe a un parell de motius que em fan aquesta cançó dels germans Gershwin tan estimada.
Primer és la tremenda senzillesa de la cançó. En essència, es tracta d'una melodia feta amb terceres. Si voleu tornar a mirar la partitura veureu que ja la primera frase és així: fa-la-do'-mi'-sol'. Però continua igual: segona frase (re-fa-la-do'-mi'-do'-la-fa-la), la tercera és una repetició per acabar amb la quarta (sib-re-fa-la-do'-la-fa-re-fa).

Ací teniu la versió original. La que van escriure els Gershwin per la seua òpera Porgy and Bess.


Segon és la tremenda versió que en fa el mag Bill Evans. Què devia tenir aquest pianista al cap per fer aquesta (re)creació? O vist d'una altra manera... tenia aquesta partitura d'extrema senzillesa tot aquest món musical implícit a l'espera que Evans el descobrira? El tema de les versions m'encisa.



Tres versions més:



I per acabar una de les més estranyes. Com no podia ser altrament, de l'estranya Billie Holiday

1 comentaris :

Àngels ha dit...

Ostras Àlex, aquest musical està triomfant a Broadway, Nova York. No vaig poder aconseguir entrades, estava petat. Per cert, la pel·lícula, encara en cartell, que també triomfa és la de Pina.