Anna Ballbona i Joan Todó

Ja hi sou. Reverbera la plaça. 

El neguit de volar fent esses, 
penjar el gobelet a la porta 
i d'un plegat, rebre una carta 
amb cent grams de vertigen. 

Deliri i nafra, la ventada. Mou 
les més veroses baules de la vida 
que amaguem pels armaris. Enrenou 
i dringadissa, traüt i estropell: 
despentinades oliveres, pell 
encetada. L'amor hi és tot mentida. 

Dins el martell del vent tot ens defuig. 
Deliri i nafra, brut desfici, enuig. 

 

El triple salt ha estat rodó.

Feta com si no, la pirueta

provoca escarafalls i "ohs".

 

No t'enganyis, quan treus el cap

per entre la cortina torta

l'ovació va sempre per l'altre.

 

I per això, per tot això,
que quan arribe allà no em gire per mirar-vos.

Un plaer.