Al Perú, la majoria de xiquets i xiquetes recorren camins i carreteres per anar i tornar de l'escola. Alguns només tenen tres o quatre anyets, i els veus a la vora dels camins, entre pols i botzines de cotxes que passen, amb l'uniforme escolar i les motxilles, més contents que un gínjol, malgrat tot. Els que veieu a la foto són de Cusco i quan els he dit que els volia retratar, tots volien eixir a la foto i cridaven i reien, malgrat tot. L'educació al Perú és una de les tasques estatals que més reïx, però em fa l´efecte que no té res a veure amb la realitat. Els hi deuen ensenyar, sobretot, anglés. El quechua no l'aprenen més que a casa i sembla que l'oculten quan els preguntes com es diu bon dia o adéu. Tin el cor en un puny quan veig poblacions com Juliaca o Puno, atapeïdes de gent, que només sobreviuen amb el tricitaxi que porten els homes i amb els carretons de sucs de fruites i botelletes d'aigua que porten les dones. Quanta pobresa!