dimecres, 31 d’agost del 2011

Mentrestant agafa'm la mà

Ànimes dolentes

M'ha vingut a la memòria l'àvia de la meva mare.
Sabia coses de les ànimes errants.
Mirant al matí les cendres del foc, podia saber
si les ànimes que havien rondat a la nit eren bones o dolentes.

Una vegada, en tornar del ball,
ma mare i les seves germanes la van trobar fora de casa.
Amb la camisa de dormir i una espelma a la mà,
els va manar que no hi entressin,
perquè a dins hi havia una ànima dolenta.

Aquest matí he mirat els llençols del llit.
Desprenen la teva olor i tenen rastres de l'aigua de les teves venes.
Traces de la teva ànima.

No sé si era bona o dolenta.
Per això, repetint minuciosament els antics ritus,
he posat de nou la música que hem escoltat aquesta nit
i m'he ficat al llit a poc a poc.
He cenyit el meu cos amb els llençols,
m'he acaronat la pell
i he evocat de nou, una vegada rere l'altra,
tots els moviments d'aquesta nit.

He sabut coses de la teva ànima.
Sens dubte, és de les dolentes.



Kirmen Uribe, Mentrestant agafa'm la mà (Bitartean heldu eskutik).Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera. Ed. Proa

dissabte, 13 d’agost del 2011

Cantinflas

Tot i les connotacions un tant casposes per aquell deix moralista i per l'època en què véiem les seues pel·lícules, el record d'aquest actor mexicà s'acompanya d'una pinzellada de tendresa: el meu avi imitant-lo davant de la pantalla d'aquella tele en blanc i negre. I avui, especialment, per intentar ensenyar-nos a conjugar el Present d'Indigestiu

dimecres, 10 d’agost del 2011

Com en una illa

I tu què t'emportaries a una illa deserta?

dilluns, 1 d’agost del 2011

Instantània

dona adormida esperaves a desgrat del temps i avui se't convida al ball veus i fogueres enceses de carrera sempre en ascens al convit a desxifrar cada silenci entre els dits perquè la neu es fon també sota les teues cuixes dona com el temps ullpresa per l'enyor aparcada en un racó del divendres amagada entre carrerons estrets agafes ara aquest tren un indici de nom has dit has entrat a la sala amb les butxaques buides qui t'ha ofert la boca i l'aire del carrer fera encara callada sota la pluja entre milers de síl·labes sense fi recuperes l'escriure els signes caiguts cada cabell vol ser trena cada ungla vol i paisatge dona desmaiada cabellera que mires collita verge després de la rosada la boca i la pluja del carrer (27-03-2011)