L'aiguat que ahir va caure a Sagunt ens va impedir acabar el recorregut pel poble. La timbalada va quedar ben xopa. Les pluges intenses han obligat la gent de l'organització a ajornar la Trobada fins dimarts. Ooooohhhhhhhh.......!!!
L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida ha encetat un projecte per commemorar els 300 anys de la Batalla d'Almansa. Una de les propostes és aquesta. Llegiu:
El 25 d’abril és dia laborable, dimecres.Hem pensat a realitzar una commemoració comuna breu i de caràcter simbòlic: A les 12 de la nit del dia 24 d’abril , justament quan entrem ja en el dia 25 en el pas de dimarts a dimecres, proposem a totes les valencianes i a tots els valencians que vulguen sumar-s'hi, que pugen amunt, que s’alcen per pujar cadascú allà on desitge o li siga possible, a les muntanyes més estimades, als cims més simbòlics dels seus pobles, als terrats, als castells, a les ermites, als balcons... I durant cinc minuts, que encenguen un llum elèctric... llanternes, fanals, tubs fluorescents, el que bonament consideren.
Ací teniu informació més extensa del projecte. S'acosten temps de canvis. Abril i maig són mesos definitius per a la nostra terra, xiquets i xiquetes. A curt termini l'obra de teatre "Terra de ciment" a l'Institut, la Trobada d'Escoles a Sagunt, la manifestació del 6 de maig sota el lema "Ja n'hi ha prou", ah! i no oblideu el concert de la vespra. Després les eleccions municipals i autonòmiques. I un grapat de coses que ens ha dut aquesta primavera (per cert, ¿no us encisa l'olor de la flor del taronger que ompli aquests dies els nostre pobles?).
Doncs això, que Sant Jordi us agafe pletòrics i pletòriques per encendre els vostres fanalets primaverals.
Nova Leda
a Josep Romeu
Sigues més blanca que el blanc,
més dolça que la dolcesa,
tota nua en el teu flanc
i en la meva timidesa.
Sigues la pura impuresa.
25 de gener de 1943
Josep Palau i Fabre
Poemes de l'Alquimista
Quisiera escribir cosas divertidas para ti.
De catástrofes y pequeñas tristezas
estamos hasta el cuello. Nada de imágenes,
tal vez labios, pelos, y una niña que juega
con el maletín de un médico. No sé, Efraín,
qué paisajes decir ahora que estoy pensando
en ti. No sólo tu bondad me ayudó; también
esa suerte de honradez hierática, tu sencillez
al apoyarte en la ventana de tu departamento
para contemplar, en camiseta, el crepúsculo
mexicano, mientras a tus espaldas los poetas
bebían tequila y hablaban en voz baja.
Roberto Bolaño, La Universidad Desonocida ed.Anagrama
Una de les celebracions més curioses que es fan durant la festa de Setmana Santa deu ser aquesta ancestral Dansa de la Mort de Verges, una representació medieval que no ens hauríem de perdre, si més no, una vegada en la vida.
