Ma petite Galatea
Més Estellés, sisplau.
dissabte, 29 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
carta a un amic (II)
el passat fuig amb el vent com les fulles sallunya per viaranys fins el consol de la tristesa el desgast del temps els noms la tendra descomposicio dels mots de tant en tant reviu capricios de la ma duna imatge un perfum una sensacio inesperada proust ho feia etern la magdalena avui son les olors com una pregunta sense veu
la tovallola de despres de la dutxa lombra de marraqueix
la cuina encesa la casa dels tiets de faura
el fred de dissabte al poble la llum fulgurant de la infantesa
un temps inexistent el passat paraula no dita
la tovallola de despres de la dutxa lombra de marraqueix
la cuina encesa la casa dels tiets de faura
el fred de dissabte al poble la llum fulgurant de la infantesa
un temps inexistent el passat paraula no dita
dilluns, 17 de gener del 2011
Més de Mil cretins
A quin estat de bonhomia i d’irremeiable tedi ens veuríem abocats sense l’existència dels cretins? Com podríem sobreviure en un món on aquesta estirp de nicis brillara per la seua absència? Ací, a ca nostra, ens resulta difícil d’imaginar ja que el cretinisme és una malaltia que s’estén i s’encomana sense guariment possible. No hi ha antídot que ens n’allibere.
El cas és que no es tracta d’un mal endèmic exclusiu d’una àrea geogràfica determinada, de cretins en podem trobar per tot arreu. En desconeixem les soques, tampoc no sabem quina causa origina les brotades ni a què respon la seua propagació. L’única cosa ben certa és que els darrers anys la malaltia s’ha disseminat amb tanta rapidesa i en són tants els afectats que la preocupació per l’epidèmia ha trasbalsat el marc de la medicina.
L’augment imparable dels nombre de cretins amoïna també d'altres sectors de la població llecs en solucions asclepianes. D’aquest capficament s’han fet ressò molts autors al llarg de tota la història de les literatures. Un dels darrers escriptors que ha mostrat la seua inquietud envers els afectats per aquesta malaltia sense tractament específic ha estat Quim Monzó. Al seu llibre Mil cretins, publicat per Quaderns Crema l’any 2007, recull el testimoni de quinze històries diferents sobre l’estupidesa humana.
El senyor Beneset, amb caminador i rouge als llavis, observa el seu fill a la residència geriàtrica, mentre aquest s’estima més callar per no haver d’involucrar-se en xicotetes tasques que facilitarien la vida al pare. Incomunicació. Una retrobada després de cinc anys i les cabòries al voltant d’una malaltia l’empeny a acceptar el que fa temps no volia. Desamor. Dissabte és un bon dia per a fer neteja i, tret el davantal, descansar una estona a la cafeteria del carrer Balmes. Destrucció. Ho compartien tot, també un pis llogat al carrer Cubí, a seixanta segons de "tenir-la a dins". Els records i els somnis es barregen amb orgies i paternitats. Mirar per la finestra, abstreure’s i res més. Una lloança treta de context i exageradament utilitzada esdevé una llosa pesada. Importància desmesurada de foteses. Ambició. El pare i la mare, al geriàtric, han decidit suïcidar-se. El fill, a la casa on vivien feia poques setmanes els pares, repassa l’inventari d’andròmines i records mentre espera l’arribada de la primavera. Maria s`hi nega en rodó a seguir el projecte esbossat per Déu davant d’un arcàngel desconcertat. L’escriptor s’aferma al pla d’escriure un conte en trenta línies, ni una més. Els esforços de la contenció. Vita brevis. La rigidesa de l’educació fa que el Toni es desagne davant el posat rigorós del mestre que no l’escolta ni el veu. La princesa no es desperta amb el bes del príncep, el qual insisteix fins que és ell qui es queda adormit sense saber que ningú vindrà mai a despertar-lo. La primera claror del dia arriba desprès de passar les nits llegint. L'insomni i els retrets per adormir-se finalment. Enllà de la nafra? A la recerca d'etratagemes. Vaguetats. L'obcecació pels regals d'aniversari provoca que aquests s'arrengleren al prestatge superior de l'armari conjugal. L'ordinador fa que la Marta enyore fins i tot la televisió i el "tresillo". A la plenitud de l'estiu una autèntica família nombrosa celebra una festa amb petons, fotografies i més petons. Mentre el noi enganxa cartells, la dona els arrenca. Cadascú el seu paper. Petites venjances o aplicació de la imaginària Llei dels Cinc Segons. La reserva del dret d'admissió no funciona davant dels cops accidentals provocats pels nouvinguts amb carpetes de l'institut de medicina tradicional xinesa. Xiatsu.
Ara Ventura Pons n’ha produït i dirigit la versió cinematogràfica, com ja va fer amb “El perquè de tot plegat”. L’estrena serà el proper 28 de gener, data que coincideix amb el 25è aniversari de la productora, Els Films de la Rambla. Si en voleu fer cinc cèntims podeu veure un tràiler de la pel•lícula. Si, a més a més, us preocupa la remota possibilitat de l’extinció de l’espècie cretina, podeu unir-vos a la plataforma “Save the cretins” que s’ha engegat a la xarxa per tal de garantir la supervivència dels milers de cretins que ens envolten. Tot i que la malaltia s’estén amb rapidesa hem d’assegurar-nos la pervivència de les soques. Penseu en algun dels eslògans de la campanya, per exemple,“en un món sense cretins ningú mai us faria la rosca de manera indecent”. O simplement penseu en la importància de sentir-nos diferents.
El cas és que no es tracta d’un mal endèmic exclusiu d’una àrea geogràfica determinada, de cretins en podem trobar per tot arreu. En desconeixem les soques, tampoc no sabem quina causa origina les brotades ni a què respon la seua propagació. L’única cosa ben certa és que els darrers anys la malaltia s’ha disseminat amb tanta rapidesa i en són tants els afectats que la preocupació per l’epidèmia ha trasbalsat el marc de la medicina.
L’augment imparable dels nombre de cretins amoïna també d'altres sectors de la població llecs en solucions asclepianes. D’aquest capficament s’han fet ressò molts autors al llarg de tota la història de les literatures. Un dels darrers escriptors que ha mostrat la seua inquietud envers els afectats per aquesta malaltia sense tractament específic ha estat Quim Monzó. Al seu llibre Mil cretins, publicat per Quaderns Crema l’any 2007, recull el testimoni de quinze històries diferents sobre l’estupidesa humana.
El senyor Beneset, amb caminador i rouge als llavis, observa el seu fill a la residència geriàtrica, mentre aquest s’estima més callar per no haver d’involucrar-se en xicotetes tasques que facilitarien la vida al pare. Incomunicació. Una retrobada després de cinc anys i les cabòries al voltant d’una malaltia l’empeny a acceptar el que fa temps no volia. Desamor. Dissabte és un bon dia per a fer neteja i, tret el davantal, descansar una estona a la cafeteria del carrer Balmes. Destrucció. Ho compartien tot, també un pis llogat al carrer Cubí, a seixanta segons de "tenir-la a dins". Els records i els somnis es barregen amb orgies i paternitats. Mirar per la finestra, abstreure’s i res més. Una lloança treta de context i exageradament utilitzada esdevé una llosa pesada. Importància desmesurada de foteses. Ambició. El pare i la mare, al geriàtric, han decidit suïcidar-se. El fill, a la casa on vivien feia poques setmanes els pares, repassa l’inventari d’andròmines i records mentre espera l’arribada de la primavera. Maria s`hi nega en rodó a seguir el projecte esbossat per Déu davant d’un arcàngel desconcertat. L’escriptor s’aferma al pla d’escriure un conte en trenta línies, ni una més. Els esforços de la contenció. Vita brevis. La rigidesa de l’educació fa que el Toni es desagne davant el posat rigorós del mestre que no l’escolta ni el veu. La princesa no es desperta amb el bes del príncep, el qual insisteix fins que és ell qui es queda adormit sense saber que ningú vindrà mai a despertar-lo. La primera claror del dia arriba desprès de passar les nits llegint. L'insomni i els retrets per adormir-se finalment. Enllà de la nafra? A la recerca d'etratagemes. Vaguetats. L'obcecació pels regals d'aniversari provoca que aquests s'arrengleren al prestatge superior de l'armari conjugal. L'ordinador fa que la Marta enyore fins i tot la televisió i el "tresillo". A la plenitud de l'estiu una autèntica família nombrosa celebra una festa amb petons, fotografies i més petons. Mentre el noi enganxa cartells, la dona els arrenca. Cadascú el seu paper. Petites venjances o aplicació de la imaginària Llei dels Cinc Segons. La reserva del dret d'admissió no funciona davant dels cops accidentals provocats pels nouvinguts amb carpetes de l'institut de medicina tradicional xinesa. Xiatsu.
Ara Ventura Pons n’ha produït i dirigit la versió cinematogràfica, com ja va fer amb “El perquè de tot plegat”. L’estrena serà el proper 28 de gener, data que coincideix amb el 25è aniversari de la productora, Els Films de la Rambla. Si en voleu fer cinc cèntims podeu veure un tràiler de la pel•lícula. Si, a més a més, us preocupa la remota possibilitat de l’extinció de l’espècie cretina, podeu unir-vos a la plataforma “Save the cretins” que s’ha engegat a la xarxa per tal de garantir la supervivència dels milers de cretins que ens envolten. Tot i que la malaltia s’estén amb rapidesa hem d’assegurar-nos la pervivència de les soques. Penseu en algun dels eslògans de la campanya, per exemple,“en un món sense cretins ningú mai us faria la rosca de manera indecent”. O simplement penseu en la importància de sentir-nos diferents.
diumenge, 16 de gener del 2011
Homer i Langley
La història d'aquests dos germans (Homer és cec i Langley col·lecciona convulsivament andròmines), en principi, no m'interessa gaire. Tret que siga E.L.Doctorow qui me l'explique. Esdevé, llavors, una lectura inevitable i fascinant.
dilluns, 10 de gener del 2011
Caiguda de l'article
Fa temps que ho venia observant, aquesta absència d'article en alguns noms, sobretot topònims. Diria que és marca d'una determinada classe pija que parla castellà, relacionada amb els esports i d'altres fites socials; per bé que també ho he sentit dir en català i en altres foros. La primera vegada que hi vaig reparar fou a Sagunt, quan els meus amics que ja esquiaven allà pels últims 80 deien: vamos a Pirineos a pasar una semana. I ja em sobtava. Per a mi sempre havien estat Els Pirineus o, si molt m'apuràveu, Los Pirineos. Amb el temps han vingut Alpes, Masella, Pobla, Gran Via, Puerto de Sagunto, Fuente Roja, Cibeles... No sé, ho veig com molt, madrileny? Vés a saber de quina influència naix, de quina llengua moderna, de quina parla, quin substrat. L'última és Cuatro, per denominar el canal de televisió fins ara conegut per La Cuatro (com La Primera, La 2, La Sexta, La Teva, etc.). Us imagineu que fem desaparéixer l'article del tot? Aquest bloc es diria PN. Pijos nuevovenidos.
dissabte, 8 de gener del 2011
Desemboirar-se
Encara hi ha llumetes que es resisteixen a apagar-se de manera que, de lluny, el poble encara conserva els bafs postrems del nadal. Una atmosfera viciada pels excessos dels darrers dies que no he respirat. Per primera vegada m’he mantingut completament allunyada de la disbauxa consumista i, a dins de la cova, gràcies a l’ensopiment que m’ha assistit, he pogut dormir.
Avui he eixit del cau per desemboirar-me. L’arbre de nadal encara lluïa esquifit al bell mig de la Glorieta. Sort que Mavi ha tingut la idea de passejar-me per mig món: Berlín, Nova York, Venècia, Istanbul... Un recorregut fotogràfic pels racons que amaga cadascun dels plecs del mapa. Retalls en blanc i negre i a tot color, una escala qualsevol, un bosc entre les vies oblidades pels trens, aparadors on s'arrengleren esmalts d'ungles i detergents, alfabets ciríl·lics, fanals fosforescents. Un món ben diferent a aquell que ens esperava al carrer, amb falleres que ballaven entre els cartells anunciadors de rebaixes, sota l'enllumenat asfixiant de leds nadalencs.
Avui he eixit del cau per desemboirar-me. L’arbre de nadal encara lluïa esquifit al bell mig de la Glorieta. Sort que Mavi ha tingut la idea de passejar-me per mig món: Berlín, Nova York, Venècia, Istanbul... Un recorregut fotogràfic pels racons que amaga cadascun dels plecs del mapa. Retalls en blanc i negre i a tot color, una escala qualsevol, un bosc entre les vies oblidades pels trens, aparadors on s'arrengleren esmalts d'ungles i detergents, alfabets ciríl·lics, fanals fosforescents. Un món ben diferent a aquell que ens esperava al carrer, amb falleres que ballaven entre els cartells anunciadors de rebaixes, sota l'enllumenat asfixiant de leds nadalencs.
dijous, 6 de gener del 2011
dissabte, 1 de gener del 2011
carta a un amic
al jardi la neu desapareix lentament on hi hague flors branques nues un dit fred amb un deix de recanca el temps encen presencies sense nom no semmiralla amb el foc pits i ocells la mateixa cosa
amic ja no se escriure he perdut la rabia dels mots del foc que cremava cada lletra aquestes brases no trobe sillabes que gentils amb la nit maconhortaren em perd entre les linies daquest quadern sota el vestit res sino cendres un crim desvetllat sem gelen els peus i no te sentit si tho explicava
repasse els signes minusculs a mitges dits i em domina deserta la paraula
teua
1 1 11
amic ja no se escriure he perdut la rabia dels mots del foc que cremava cada lletra aquestes brases no trobe sillabes que gentils amb la nit maconhortaren em perd entre les linies daquest quadern sota el vestit res sino cendres un crim desvetllat sem gelen els peus i no te sentit si tho explicava
repasse els signes minusculs a mitges dits i em domina deserta la paraula
teua
1 1 11
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
