Presentació en públic del nostre bloc

Avui La paraula és nostra s'ha vestit de llarg i s'ha presentat en societat. L'acte ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de l'Educació de València on es duu a terme un congrés sobre noves tecnologies al món de l'educació. Ací teniu la programació per si la voleu consultar: http://ute.uv.es/escolatic
A l'aula II, que és on ens ha tocat actuar a nosaltres, s'hi ha parlat de coses
interessants, sobretot ens ha cridat l'atenció el fet que l'ensenyament del català al nostre petit país no ha perdut el tren de la modernitat i s'ha afegit al món vertiginós i inevitablement necessari de l'internet com a eina de treball.
Amadeu i jo ens hem posat una miqueta nerviosos perquè era la primera vegada que presentàvem aquesta petita criatura en públic. Crec que hi ha alguna foto que pot il·lustrar aquest post, oi Amadeu?
El resultat ha estat positiu. En acabar la sessió ens han felicitat i hem escoltat tot de paraules d'encoratjament.
Ja ho veieu, La paraula és nostra, avui, primer de juliol de 2005, ha eixit al carrer i s'ha obert una mica més al món. Esperem que siga un bon moment per créixer i expandir-nos, com polsim d'estrelles, en aquest periple estrany. Salut!

EL TEU ESTIU

Sau és un grup que es va formar al 1987 i va perdurar fins al 1999 amb la mort de Carles Sabater, el cantant del grup. Ha sigut un dels grups pioners del rock en català. Aci deixe una de les seues cançons que parla com ja voreu de l'estiu.I també dues fotos del viatge amb què iniciàvem el "nostre estiu"

EL TEU ESTIU
Sau



Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut.

No el pots deixar escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates
I deixa´l pel camí,
Surt d´aquí amb la llum de l´alba
Fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
Ja no perdona res,
Saps molt bé que hauràs de fer-ho
Abans no arribi el fred;
La calor és cosa d´hores
I el fred és molt intens.

No el pots deixar escapar,
És el teu estiu.
No el pots abandonar,
És el teu estiu.
Tira´t la vida a l´esquena,
No perdis més el fil,
No el deixis escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer.

Una foto per a les corresponsals

Avui, a l'institut, feia una calor insuportable.
Els de l'artístic han mostrat l'escac gegant que han construït i han fet una partideta:



Com aneu, corresponsals?

Cuideu del Gerard?

FLUÏM

Primer comunicat des de bcn, no sé si podrem posar alguna foto... Uf, en aquest ciber fot una calorassa que no ens aguantem. Estem deixant-nos impregnar per la ciutat i la seua pell. Avui a la boqueria hem gaudit amb els colors i sabors de la fruita, els fumats, el peix, la gent... Durant el matí hem estat pel barri gòtic, descobrint, redescobrint les arrels romanes de la ciutat, temples, paulaus i columnes. Després els murs medievals, els carrers estrets, Sant Felip Neri.A la tarda, amb una xafogor per la vena, hem visitat les pobres bestioles del zoo que no sabien què fer-se ni on amagar-se... ni els dofins tenien esma de saltar. Ara en acabar ens deixarem caure pel raval, al carrer Joaquim Costa on diu la Joana que hi ha terrasses i ambientillu. Per cert, aquests saguntinet i saguntinetes xapurregen un dialecte oriental que t`hi pixes.
Ahir vam trescar pel parc Güell i per Gràcia, i a la nit una miqueta de rambles... en fi, ja us podeu fer una idea. si no fos per aquesta calor que ens té xops de suor tot el dia, jo diria que fluiríem. Ens hi estem entrenant. fluïm, fluïm.
Salut! i fins aviat. Amadeu, una abraçada ben forta!
Anna, Maria i Begonya.

Fem balanç, vivim un somni.

El curs s'acaba i estem ben devanits i devanides (sobretot devanides) d'aquesta finestra que hem obert a l'espai, d'aquesta realitat irreal que hem anat afaiçonant entre tots i totes (sobretot totes) i que sense voler, com aquell qui diu, ja té cara i ulls, ja és una mica consistent, ja té veu pròpia, com una adolescent que va trobant les raons per ser-hi. Gràcies als qui heu estat amb nosaltres, als guaitadors anònims i a qui ens heu comentat coses i ens heu animat a tirar endavant. Ni nosaltres sabíem què havia de ser aquest viatge que vam encetar allà pel novembre i que a hores d'ara, vuit mesos després, es veu farcit de troballes, amb la maleta plena de fotos, de poesia, de cançons, de xarrades i comentaris, de recomanacions, clucs d'ull, carrerons sense eixida, somnis, records...
I bé, ara, alguns de nosaltres marxem de vacances una setmana a Barcelona, des d'on mirarem d'escriure algun pensament, alguna instantània.
Ah! I si no m'enganye, a primers de juliol participem d'un forum sobre noves tecnologies al món de l'ensenyament que ens permetrà donar a conéixer el nostre treball (?) a d'altres ensenyants, estudiants, curiosos i personetes de tota mena a la Facultat de Ciències de l'Educació de València.
Doncs això, que la paraula, missatgera alada d'una llengua i una cultura que estimem, continua volent ser nostra i cap endavant amb tot de projectes i de somnis fets realitats, com el que mostra la foto. :)