Aigua, boira, cultura, desmai, euro, fira, gratacels, hostesses, individual, ja, katalonien, llibre, Maine, nit, oblit, prestatge, quorum, reflexió, sonar, tramvia, universal, valencians?, wort, xiquets, zauber.
D'altra banda, la policia identifica els que van cremar retrats del monarca a la manifestació del Nou d'Octubre de València.
L'Audiència Nacional espanyola ha citat a declarar per dilluns nou acusats més de cremar imatges dels Borbons. En concret, es tracta de persones que van assistir a la concentració antimonàrquica del 22 de setembre a Girona, identificades pels mossos d'Esquadra. D'altra banda, la policia espanyola ha identificat els que van cremar fotos del rei a la manifestació del Nou d'Octubre de València.
Segons que ha informat el delegat del govern espanyol al País Valencià, Antoni Bernabé, la policia posarà ara la informació a disposició de l'autoritat judicial, perquè decideixi si cal prendre mesures o no. Així mateix, Bernabé ha aprofitat per condemnar 'rotundament' la crema de retrats de la monarquia espanyola. Segons el delegat del govern espanyol, es tracta d'accions de grups 'radicals antisistema', que són molt minoritaris, i que estan allunyats de la majoria d'espanyols i valencians. Bernabé, a més, proposa no donar-los notorietat perquè, segons que ha dit, és el que busquen. Tot i això, el conseller de Justícia, Fernando de la Rosa, ha anunciat que la fiscalia no actuarà contra els qui van cremar senyeres el mateix dia.
El nostre col·lega i coparticipant d'aquest bloc, l'Àlex Andrés, acaba de guanyar un premi a la millor banda sonora per la BSO del curt M-30. Com que m'ompli de tanta satisfacció com si me l'hagueren donat a mí mateix, vos penge el podcast d'aquesta cançó amb lletra del mateix William Shakespeare i que, no ho dubteu, serà un hit.
Ja direu que us ha paregut ;)
Sonnet #138
When my love swears that she is made of truth
I do believe her, though I know she lies,
That she might think me some untutor'd youth,
Unlearned in the world's false subtleties.
Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false-speaking tongue:
On both sides thus is simple truth suppress'd.
But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O, love's best habit is in seeming trust,
And age in love loves not to have years told:
Therefore I lie with her and she with me,
And in our faults by lies we flatter'd be.
Quan jura el meu amor que és veraç en virtut
jo l'he de creure, tot i saber que és mentida:
així es pensa que visc en plena joventut
inexpert en les arts del món i de la vida.
I pensant vanament que per un jove em té
tot i que ella ja sap que l'edat em declina
em crec la falsedat del seu parlar balder:
la pura veritat en tots dos s'elimina.
Però, per què no em diu que tot això és injust?
I jo, per què no dic que he entrat en la vellura?
Ai, l'amor! D'aparent bona fe troba gust
i l'edat no compta els anys segura.
Per això és en mentir que jaiem abraçats:
i en allò que ens faltem mentintsom adulats.
Una article de l'amic i mestre Manel Rodríguez-Castelló.
Vaja per endavant que no sóc amic de les passions extremes ni dels gestos sorollosos, excepte potser al voltant d'una taula, entre vins i cançons i bona companyia. Quan en les manifestacions de l'agonia del franquisme la cosa es posava lletja, jo procurava conservar la sang freda, i això em va estalviar molts colps de porra. Estar en llocs on es couen certes faves no eximeix de la responsabilitat de dur el cap damunt els muscles ni de ser sempre un mateix fins i tot, o més encara, quan es camina entre la massa. En general crec més en la feina callada que en l'aldarull, en l'esforç persistent que en l'esclat de l'estelada. Per a la lluita política i el compromís valen més els corredors de fons que els velocistes. La majoria de les vegades la grandiloqüència i els arravataments romàntics comencen en arrancada de cavall i acaben en parada de somera, fum d'un foc que crema ràpid. He conegut massa joves que han balafiat en salves i boti-botis el seu independentisme i al cap de quatre dies s'han instal·lat en l'apatia més insípida. Certs radicalismes sembla que només s'alimenten de la parafernàlia violenta dels guerrillers de tebeo, de rituals repetits ad nauseam per a satisfaccció de la pròpia parròquia. Devem en bona part a aquestes litúrgies, bones per alimentar l'escàndol mediàtic, la manca d'embranzida política del nostre poble, tan procliu a la falla. I malgrat tot això, com es pot considerar un acte delictiu cremar el rei de paper en una democràcia? Com es pot segrestar El Jueves perquè posa els prínceps de quatre grapes? Com pot estar la Corona per damunt la llei, sense l'obligació de retre-hi comptes? Quina mena de Constitució pot impedir la consulta popular o el debat entre monarquia i república? Si el conte, heretat de Franco, de rei i reina i reial família embadaleix la major part del públic amb llegendes de bonhomia, res no pot impedir als altres la llibertat de veure-hi un exemple de vassallatge i tèrbol negoci, útil només per a la unitat de certa pàtria. Ni a d'altres el dret d'expressar-se amb les flames.
Me asomé a la balcona
y contemplé la ciela
poblada por los estrellos.
Sentí fría en mi caro,
me froté los monos
y me puse la abriga
y pensé: qué ideo tan negro.
Diosa mía, exclamé:
qué oscuro es el nocho
y que sólo mi almo
y perdido entre las vientas
y entre las fuegas,
entre los rejos.
El vido nos traiciona,
mi cabezo se pierde,
qué triste el aventuro
de vivir. Y estuve a punto
de tirarme a la vacía…
qué poemo.
Y con lágrimas en las ojas
me metí en el camo.
A ver, pensé, si las sueñas
o los fantasmos
me centran la pensamienta
y olvido que la munda
no es como la vemos
y que todo es un farso
y que el vido es el muerto,
un tragedio.
Tras toda, nado.
Vivir. Morir:
qué mierdo.
Jesús Lizano
