Homer i Langley

La història d'aquests dos germans (Homer és cec i Langley col·lecciona convulsivament andròmines), en principi, no m'interessa gaire. Tret que siga E.L.Doctorow qui me l'explique. Esdevé, llavors, una lectura inevitable i fascinant.

Caiguda de l'article

Fa temps que ho venia observant, aquesta absència d'article en alguns noms, sobretot topònims. Diria que és marca d'una determinada classe pija que parla castellà, relacionada amb els esports i d'altres fites socials; per bé que també ho he sentit dir en català i en altres foros. La primera vegada que hi vaig reparar fou a Sagunt, quan els meus amics que ja esquiaven allà pels últims 80 deien: vamos a Pirineos a pasar una semana. I ja em sobtava. Per a mi sempre havien estat Els Pirineus o, si molt m'apuràveu, Los Pirineos. Amb el temps han vingut Alpes, Masella, Pobla, Gran Via, Puerto de Sagunto, Fuente Roja, Cibeles... No sé, ho veig com molt, madrileny? Vés a saber de quina influència naix, de quina llengua moderna, de quina parla, quin substrat. L'última és Cuatro, per denominar el canal de televisió fins ara conegut per La Cuatro (com La Primera, La 2, La Sexta, La Teva, etc.). Us imagineu que fem desaparéixer l'article del tot? Aquest bloc es diria PN. Pijos nuevovenidos.

Desemboirar-se

Encara hi ha llumetes que es resisteixen a apagar-se de manera que, de lluny, el poble encara conserva els bafs postrems del nadal. Una atmosfera viciada pels excessos dels darrers dies que no he respirat. Per primera vegada m’he mantingut completament allunyada de la disbauxa consumista i, a dins de la cova, gràcies a l’ensopiment que m’ha assistit, he pogut dormir.

Avui he eixit del cau per desemboirar-me. L’arbre de nadal encara lluïa esquifit al bell mig de la Glorieta. Sort que Mavi ha tingut la idea de passejar-me per mig món: Berlín, Nova York, Venècia, Istanbul... Un recorregut fotogràfic pels racons que amaga cadascun dels plecs del mapa. Retalls en blanc i negre i a tot color, una escala qualsevol, un bosc entre les vies oblidades pels trens, aparadors on s'arrengleren esmalts d'ungles i detergents, alfabets ciríl·lics, fanals fosforescents. Un món ben diferent a aquell que ens esperava al carrer, amb falleres que ballaven entre els cartells anunciadors de rebaixes, sota l'enllumenat asfixiant de leds nadalencs.

Un camell d'orient

carta a un amic

al jardi la neu desapareix lentament on hi hague flors branques nues un dit fred amb un deix de recanca el temps encen presencies sense nom no semmiralla amb el foc pits i ocells la mateixa cosa
amic ja no se escriure he perdut la rabia dels mots del foc que cremava cada lletra aquestes brases no trobe sillabes que gentils amb la nit maconhortaren em perd entre les linies daquest quadern sota el vestit res sino cendres un crim desvetllat sem gelen els peus i no te sentit si tho explicava
repasse els signes minusculs a mitges dits i em domina deserta la paraula

teua

1 1 11