dijous, 24 de febrer del 2005

Grau… Josep Enric Grau…

Poegrafia



Com havíem anunciat­ mateix bloc fa uns dies, el passat dimarts 22 de febrer va estar al Clot del Moro Grau, Josep Enric Grau, i ens va presentar el seu –com diríem…?– "espectacle" o, conforme ell mateix diu, conferència/taller anomenat Tics.
La proposta poètica de Grau, la poegrafia, es compon de tres elements, barrejats en diferents graus –Josep Enric–: en primer lloc, s'arrela en la rica tradició catalana de les Avantguardes, tant plàstiques com poètiques amb referències a Brossa, Tàpies, Salvat.
Després, i aquesta seria la primera nota, no sé si dir original, personal o valenciana, hi ha la presència de la figura del poeta, emmarcat per la seua terra: tres taronges, la mar, un campanar; i l'anècdota vital fundacional: el Caudillo, la Mare de Déu i la nyorita. El referent estellesià, aleshores.

En tercer lloc, i últim, Grau –Josep Enric–, és a dir, el tercer Grau, hi ha l'element mediàtic: tot va embolcallat en una dramatúrgia del tipus "comedy club". Ací, per entendre'ns, ve el Buenafuente; Grau és ara un actor que monologa, que actua i gestualitza, que fa música i (sic) fa riure.

Aquesta és la grandesa del muntatge i, també, un poc, la seua perdició. Només començar, el Grau es guanya l'audiència amb la ràpida contextualització del gènere: l'alumnat reconeix immediatament que es troba davant un còmic que intentarà fer-los riure representant un personatget simpàtic, un tant sonat, potser. Tanmateix, passat el primer moment de sorpresa, l'espectacle es torna més exigent.

Primer, defrauda aquesta expectativa que ens havíem creat, i posa en joc altres referències no tan evidents ni tan mediàtiques. Ara és quan alguns alumnes es perden i al seu capet cristal·litza el juí­ que només estava fent una migjornadeta: quin rotllo, aquest tio està penjat. Després, es fa un poc massa llarg per a aquells altres que encara mantenen l'interés.

És sumament difícil el que es proposa Grau, en aquest país, que no té una tradició de creació d'avantguarda. I per això, té tant de mèrit.

A més, li hem d''agrair el regal que ens va fer: el quadre que veieu a la imatge, un pi, que va pintar durant la seua performance al Clot.

dimecres, 23 de febrer del 2005

Nuestro

Bueno, voy a enseñar algo que he escrito junto a una persona muy importante para mí, que me llena totalmente. Desde aquí decirle que le quiero y espero que lo nuestro siga adelante por mucho tiempo. NADA PODRÁ SEPARAR NUESTRO AMOR PORQUE ES IMPAR.
Quiero decir que lo mío es lo que está escrito en minúscula y lo de él en mayúscula.

NUESTRO

Mira como se alimenta mi mirada ante la tuya, mira como el fuego de tu cuerpo me absorve las entrañas y acompaña mi sangre a cada escondite de mi cuerpo desnudo. No consigo imaginarte lejos, fuera de mi alcance, donde no pueda mirarte atentamente, y soñar despierta que tus brazos estan unidos a mi pecho.
MIRA COMO ME DERRITES EL CORAZÓN CON TAN SOLO EL ROZE DE TUS LABIOS, MIRA QUE AUNQUE MI DÍA SEA OSCURO AL VER TU CARA, ME ILUMINAS.
No puedo imaginar que el viento no acompaña el susurro de tu nombre. No puedo imaginar una sola tarde sin tu olor en mi camisa, en mi escote, en mi ser ...
NO PARO DE PENSAR EN TÍ Y ANTES DE PERDERTE PREFIERO QUE ME SEA CLAVADO UN PUÑAL EN EL CORAZÓN, YA QUE AUNQUE ME DESANGRE DE DOLOR NO SERÍA NI LA MITAD DEL QUE TENDRÍA VIVIENDO SIN TÍ.
No sé si contigo muero viva o cuando vivo muero solo sé que sin tí, no despierto. Desespero.

Juntos por siempre.

Autores: Nadia y Jose
Día: 23.02.2005

Rois de Corella en castellà

Avui s'ha presentat al Corte Inglés de Nuevo Centro, l'obra POESÍAS de Joan Roís de Corella, a cura d'Eduard J.Verger (edició i traducció). El llibre, en edició bilingüe, el publica l'editorial Denes. Es tracta del núm. 55 de la col·lecció Calàbria de poesia que dirigeix Vicent Berenguer.
Segons ens ha comentat el traductor, ha estat un treball difícil, donat que l'obra original de l'autor es troba en diverses versions, segons les fonts d'on provenen. Ell ha treballat bàsicament amb el material que hi ha als manuscrits de València. La seua finalitat és donar a conéixer l'obra de l'autor valencià a un públic més ampli, que en aquest cas puga llegir-lo, també en castellà. No es tracta d'una edició crítica sinó d'una traducció que vol ser fidel i alhora literària de l'obra en vers i en prosa de Roís de Corella (València 1435-1497).
Us en transcric un fragment d'un dels poemes més coneguts, La balada de la garsa i l'esmerla.

La balada de la urraca y el mirlo

Verdes los pies, ojos y cejas negros,
blanco el plumaje, he visto una urraca,
sola, sin par, de las otras aparte,
que, del mirar, los ojos se me alegran.
Y al lado de la urraca estaba un mirlo
con gesto tal, las plumas y su lustre,
que en el mundo no hay poeta tan ilustre
que pudiera decir las loas de tal perla.
Y con voz dulce, muy bien acordada,
canto y tenor, cantaban tal balada:

(...)

dimecres, 16 de febrer del 2005

Santa Joana dels escorxadors


El Brecht de Santa Joana és un Brecht jove, idealista, ple de projectes i il·lusions, esperançat en la revolució a través de l’art. Magnífic exemple de la cultura d’entreguerres, aquest és un teatre que ressorgeix ara amb absoluta vigència, en un món que a principis de segle XXI ha agreujat les seves contradiccions.

Mauler: Els bous sí que em fan pena, però l’home és dolent. Els homes no són prou madurs pel teu projecte. I, abans que el món canviï, cal que canviï l’home.


Espectacle sobre l’especulació de la carn, de la carn humana, dels temps en que vivim, de la deshumanització, de la pròpia contradicció sobre el que èticament pensem i el que fem, sobre els corbs i la carronya, sobre aquest sistema capitalista globalitzant que ens deshumanitza i la impossibilitat de vida i existència fora d’ell. De l’egoïsme humà i cap on ens portarà. Alerta!

Joana: Si algú construeix un dic contra les crescudes dels rius i mil persones l’ajuden amb l’esforç de les seves mans, i hi guanya un milió, però el dic es trenca de seguida que arriba l’aigua, i s’ofeguen tots els que el van construir i molta més gent... ¿què és l’home que ha construït aquest dic? Podeu dir que és un home de negocis o, segons com, un miserable, però nosaltres us diem que és un imbècil. I tots vosaltres, que encariu el pa i convertiu la vida de la gent en un infern, de manera que tots es tornen dimonis, vosaltres sou uns imbècils, res més que uns pobres i miserables imbècils!

dissabte, 12 de febrer del 2005

Espectacle "TICS"


Dimarts 22 de febrer a la vesprada tindrem l'oportunitat de veure el Josep Enric Grau amb el seu espectacle "TICS" la poegrafia per dins i per fora. Es tracta d'un treball que acull diversos llenguatges artístics com la poesia, la música, la pintura i l'escultura. Serà a la sala d'usos múltiples a partir de les 15.30.
En principi hem dissenyat l'activitat per als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, però no cal dir que els membres del grup de poesia esteu convidats. Esperem que us agrade.
ARTICS Produccions