dimarts, 13 de setembre de 2005

Los detectives salvajes

Avui he acabat aquesta novel·la de Roberto Bolaño, editat a Anagrama. Entre les seues pàgines he navegat durant el mes d'agost i aquests primers dies de setembre i, si us sóc sincera, no volia que s'acabara. Ha estat un d'aquells llibres que et fan companyia fins i tot quan no els estàs llegint. M'explique. La veu, les veus de la narració em són tan properes, tan reals, tan convincents, tan atraients, que ara quan veig la realitat, aquesta realitat tan o més fictícia que la de la novel·la, pense què en diria aquest o aquell altre personatge, Ulisses Lima, o Arturo Belano o Maria Font o Piel Divina o jo què sé...He format part d'una colla de poetes "realvisceralistes" que viu, viatja, estima, critica, mor amb una passió i una riquesa desconegudes per mi fins ara. No sé quin fragment us puc deixar copiat. El que sé és que Anagrama acaba de publicar "2666", l'obra pòstuma d'aquest autor xilé afincat a Blanes que he descobert. Us el recomane! ;)

"Iñaki Echavarne, bar Giardinetto, calle Granada del Penedés, Barcelona, julio de 1994.
Durante un tiempo la Crítica acompaña a la Obra, luego la Obra se desvanece y son los Lectores quienes la acompañan. El viaje puede ser largo o corto. Luego los Lectores mueren uno por uno y la Obra sigue sola, aunque otra Crítica y otros Lectores poco a poco vayan acompasándose a su singladura. Luego la Crítica muere otra vez y los Lectores mueren otra vez y sobre esa huella de huesos sigue la Obra su viaje hacia la soledad (...). Y un día la Obra muere, como mueren todas las cosas, como se extinguirá el Sol y la Tierra, el Sistema Solar y la Galaxia y la más recóndita memoria de los hombres. Todo lo que empieza como comedia acaba como tragedia."

5 comentaris :

Llorenç ha dit...

Jo també l'he llegit aquest estiu ja quasi traspassat. Molt interessant la concepció que té Bolaño de la literatura com a forma de vida i que impregna la seva obra. Jo ho compar amb la xarxa d'internet, ja que una història o un personatge et porta a un altre i així successivament.

Begonya Mezquita ha dit...

Lorenç, gràcies pel comentari! T'animes amb "2666"? Amb això d'internet tens tota la raó. Amb aquesta història dels blogs, vas d'un a l'altre i una cosa et porta a l'altra... una mica perillós, no trobes? Salut!

Amadeu Sanz ha dit...

A veure si m'anime jo també amb ell… Per cert, igual me'l podies deixar, Begony, més que res perquè a casa ja no em cap ni una agulleta i tinc llibres fins i tot per baix dels llits :O

Begonya Mezquita ha dit...

Ok, madéu, te'l deixe si em tornes el CD "Deu catalans i un rus"!!! ;)

Amadeu Sanz ha dit...

Oííídooo
:D