dilluns, 14 de novembre de 2005

La paraula és nostra

Camine pel carrer, a cada pas que done hi ha un xicotet impuls que em convida a donar un altre pas endavant, i ho faig, no pare ni un segon de caminar, ni tan sols per a pensar on vaig, no tinc un fat que m’obliga a anar cap a una direcció concreta ni tampoc tinc una idea que m’ajude a fer-me arribar a un lloc que es troba en qualsevol lloc de no sé on... Camine per caminar, no és perquè m’agrade ni em deixe d’agradar, camine perquè trobe la necessitat de fer-ho, el meu pas no és ni lent ni ràpid, és un pas que s'hauria de definir concretament en una paraula que no existeix, estic plenament convençuda que no existeix, no es troba a cap diccionari, ni tampoc l’utilitzen les persones per tindre una comunicació que no coneixen aquests llibres. És una paraula nova, una paraula que em fa parar aquest camí que jo he creat i que per suposat té una experiència pròpia que em fa créixer l’ànima una vegada més. Fins i tot puc arribar a sentir-ho, és curiós, note com puc dominar coses que mai no m’havia parat a pensar, coses que pot ser no es troben a la vida de moltes persones, només perquè no ho busquen, però estan ahi, jo ho he trobat, puc sentir una estona de silenci massa buit i no m’agrada, necessite introduir unes paraules que en ser escoltades facen que els altres s'adonen que hi ha alguna cosa més que la rutina de cada dia, que l’oïda i no l’escoltada, que quan veig i no mire... Tot açó ho tinc jo, puc dominar-ho, la paraula és meua, tu també pots fer-ho, la paraula és teua, la paraula és nostra!

Avui m’he sentat una altra vegada a escriure, aquesta vegada no volia fer-ho com ho he fet vegades abans, volia donar les gràcies a companys i companyes que m’han donat l’oportunitat de moltes coses, de les quals destaque l’oportunitat d’escriure lliurement i que amb l’ajuda de vosaltres s’ha fet públic per tal que la gent puga llegir-ho i sobretot puga conscienciar-se de com està el món. Així que he decidit escriure dirigint-me a "La paraula és nostra". Però necessite aclarir que "La paraula és nostra" sou vosaltres, cada persona que m’ha donat l’oportunitat de fer aquest camí.
Només us demane que no pareu de caminar mai i que encara que enmig del camí hi haja cent obstacles heu de tombar-los i continuar endavant. Només em queda donar-vos les gràcies i espere que us agrade!


PAULA PEÑA MANZANARES

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Paula, he entrat al blog i he vist les teus paraules. M'he permés la llicència de corregir-ne alguna falta, etc. Crec que ets un bon fitxatge per a l'equip ;)
Tens raó. Es tracta de seguir endavant. D'obstacles, n'hi ha moltíssims i sembla que cada vegada més. Tenim la paraula i la força, la voluntat i la llibertat.
Salut!

Amadeu Sanz ha dit...

Molt bé, Paula. Coincidisc amb Begonya: ets una gran fitxatge per al bloc i estic molt pagat de tindre't a classe també ;)

Paula Peña ha dit...

gràcies,m'agrada que vos haja agradat!Amadeu i jo a tu com a professor!
Perdoneu que conteste tan tard peró només hem conecte cuan puc...SORRY!