dimarts, 15 de novembre de 2005

Insaciables Ganes d´Escriure


Insaciables ganes d´escriure,
d´escriure la meva poesia.
La saliva corre per la boca
joganera, i em recorda,
que he nascut per escriure.
De tant en tant ,
he de soterrar-me enmig del vers,
i volar...
Ja feia temps, i tant que feia temps,
que no enyorava la poesia.
Les paraules que he escrit son sinceres,
i dites amb el cor.
I els sentiments s´han quedat a casa seva,
amb ell.
Però potser avui encara queda un record,
o l´olor dels seus besos al meu coll,
o les mirades sense vore res,
l´inconfudible plaer d´estimar-te.
Potser queden tantes coses,
que no les puc recordar .
Mentre escric tancada a l´habitació,
Pense, que potser som els amants bojos d´un poema d´Estellés.
I de tant en tant mire enrere,
Veig que les cosses van com van.
A qui camina i fa caminar
estima i vola.

2 comentaris :

NOEMÍ ha dit...

Kaixo!!zer moduz?..ei,tan sols dir-te que he llegit la teva poesia i m´agradat moltísim!!!no sabia que escribies tan b..jejej

Begonya Mezquita ha dit...

hola, anna! per fi he pogut entrar. no sé què passava amb el blog que no hi podia accedir...
doncs això, alguna correcció ortogràfica que cantava molt i una abraçadeta. :D

a veure si parlem un dia de poesia, de debò!