Insaciables Ganes d´Escriure

Insaciables ganes d´escriure,
d´escriure la meva poesia.
La saliva corre per la boca
joganera, i em recorda,
que he nascut per escriure.
De tant en tant ,
he de soterrar-me enmig del vers,
i volar...
Ja feia temps, i tant que feia temps,
que no enyorava la poesia.
Les paraules que he escrit son sinceres,
i dites amb el cor.
I els sentiments s´han quedat a casa seva,
amb ell.
Però potser avui encara queda un record,
o l´olor dels seus besos al meu coll,
o les mirades sense vore res,
l´inconfudible plaer d´estimar-te.
Potser queden tantes coses,
que no les puc recordar .
Mentre escric tancada a l´habitació,
Pense, que potser som els amants bojos d´un poema d´Estellés.
I de tant en tant mire enrere,
Veig que les cosses van com van.

A qui camina i fa caminar

estima i vola.