Mossegant la vida...

Companys ací estic altra vegada. Com diu el títol mossegant la vida a grans mossos. M'agradaria compartir amb vosaltres la pujada d'adrenalina que porte aquests dies. El fet de presentar l'obra d'una escriptora tan desconeguda per mi va ser tot un repte. He descobert que la literatura d'Ángeles Caso és una reflexió permanent sobre la condició de ser dona. Quan coneixes a aquesta escriptora t'adones , a més, el privilegi que tenim per ser dones. La història ens ha ensenyat que hem de lluitar molt més per aconseguir allò que ens proposem, a veure la cultura de l'esforç com algo habitual en les nostres vides...Amb una personalitat increïblement forta, segura de si mateixa i amb les coses perfectament clares. La vaig fer parlar de la condició de la dona, no solament en la seva literatura, sinó en ser el dia contra la violència de gènere, va tractar el tema de manera ferma. Cal lluitar i encara molt contra aquelles coses que es queden ancorades en el passat, com els passa a molts homes, i hem de creure en les nostres grandíssimes qualitats per dur la vida endavant... Després de l'estrés que em va provocar llegir tota la producció literària de l'Ángeles Caso, totes les entrevistes que li han fet i que li queden per fer, realitzar la presentació davant de totes les forces polítiques saguntines, portar-la a sopar a l'Atmeller juntament amb el seu amic Fernando Delgado (tio divertit a més de molt sociata)amb les conseqüències que això suposa, ja sabeu bon vinet, bon menjar(esta gent sap viure, us ho assegure) vaig relaxar-me cridant, botant, espentant en un concert indescriptible. El concert de Fito i fitipalis ha estat d'allò més emocionant. El AdolFITO Cabrales és un poeta, ja ho sabia, amb unes lletres que t'arriben més enllà de l'ànima. Amb un directe impressionant, els baixos eren...Tanmateix he de destacar el treball del saxofonista, Javier Arzola. Indescriptible, el tio està posseit per no sé què...Em va caure l'ESO al costat durant tot el concert, i ja sabeu que si no pots amb l'enemic t'has d'unir. Així ho vaig fer, botí, cridí i vaig fer banyes com ells. Us ho recomane, és tota una teràpia desestressant. Si ningú mai ha llegit res de la Caso, com era el meu cas, recomane "Un largo silencio", el sofriment pren forma en la veu de les dones republicane durant la postguerra. Si algú no ha escoltat encara l'últim de los fitipaldis, no us ho recomane , us obligue ha escoltar bon rock. "Dejádme nacer que me tengo que inventar... me he pasado media vida buscando la melodia..." Ja sabeu xics i xiques a mossegar la vida sense por...

La Paraula �s Nostra