divendres, 13 de juliol del 2007

petites joies


Coberta: Fina Santacreu

the impression of your belly
lecho de mis ojos insomnes
pirámide de mis estaciones invernales
the shadow of your belly
tierra sedienta que me invita
a desilacharme entre vientos de relámpagos
hoja enlutada que se descuelga
bailoteando
hasta su osamenta profunda
the mirror of your belly
el agua calmada
que refleja mis orígenes
desde la primera travesía
vuelvo a tu vientre


Li vaig parlar a Amadeu d'un llibre de poemes de Jordi Botella que portava el nom d'Arxipèlag. He remenat per casa i he trobat aquesta joieta. Publicat per l'editorial Lindes l'any 1978, prologat per Martín Pacheco i Julio Icaza, va i resulta que el llibre és en castellà. Archipiélago, doncs. Autors: El Botella i J.Climent Fullana (desaparegut recentment).Tenien vint anys i escriure en català per aquestes contrades en aquells anys devia ser força agosarat per aquests joves estudiants alcoians exiliats a València. El poemari destil·la ambició poètica: un joc de tensions, amb paraules dels prologadors, que ens permeten una còpula de significats, un intent de configurar una cartografia on els poemes són illes que formen un rumb, un brot tendre en aquell moment que ha donat, amb el temps, els fruits més dolços. Porta un parell de citacions que m'han agradat:

El cuerpo es imaginario no por
carecer de realidad sino por ser
la realidad más real.
Octavio Paz

Cuando me dividiste de ti, cuando me diste
el país de mi cuerpo y me alejaste
del jardín de tus manos,
yo tuve, en prenda tuya, las palabras,
temblorosos espejos donde a veces
sorprendo tus señales.
Sólo tengo palabras sólo tengo
mi voz infiel para buscarte.
Margarita Michelena

Heus ací una petita joia publicada en una editorial ja desapareguda el consell de redacció de la qual estava format per Ricardo Arias, Ricardo Bellveser i Pedro Bessó. Com canvien les coses. I, sobretot, les persones.

2 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Veig que ja tens el teu Macbook de nou a casa. Enhorabona i gràcies per l'Archipiélago. Jo continue amb Moby Dick. Ja he passat la classificació -quasi borgiana– dels cetacis: Ahab acaba d'engrescar la seua tripulació per a la caça de la balena blanca. Es reosega la tragèdia…

Begonya Mezquita ha dit...

Espere que no et sorprenga cap catxalot en alta mar, no fos cas que, com un Ahab qualsevol, et lliuressis a l'abisme... Bon viatge i molta poesia, mestre!