dissabte, 28 de juliol de 2007

Sense el verb

Faig desaparéixer per art de màgia el verb del nostre bloc. Perquè fa calor i sobren algunes paraules, perquè d'alguna manera haurem d'encetar aquesta mena de nova singladura: LA PARAULA NOSTRA, no cal cap verb, per irregular i copulatiu que siga. Potser més endavant, i si ens ho xarrem amb calma, en proposarem un altre. Tot ha de fluir, tot ha de prendre cos.
I sense el verb, com qui no vol la cosa, volaré cap a Escòcia des d'on em propose fermament escriure. Voltada de verds i llacs, apuntant els ulls -sense miopia!- a horitzons inabastables he de reunir tots els verbs que ara dese, tots els mots, els versos que he forjat en silenci, ací dins, en el cos que sóc, en l'ésser o no ésser, en la inevitable necessitat de dir.

2 comentaris :

Olga ha dit...

No hi ha millor manera de despullar-se que desempallegar-se d'un verb tan rotund com l'ésser.
Alleugerir l'existència.
La paraula nostra, la cosa nostra...deixem-nos de verbs i apropem-nos al sintagma nominal de Corleone.

Begonya Mezquita ha dit...

Ei, OLGA! Acabe de trobar les teues paraules, sempre encoratjadores, i veig que has abandonat l'anonimat. Setembre ja és ací i ara comença el nostre temps. Comptem amb tu! Una abraçada, companya!