When my love swears

El nostre col·lega i coparticipant d'aquest bloc, l'Àlex Andrés, acaba de guanyar un premi a la millor banda sonora per la BSO del curt M-30. Com que m'ompli de tanta satisfacció com si me l'hagueren donat a mí mateix, vos penge el podcast d'aquesta cançó amb lletra del mateix William Shakespeare i que, no ho dubteu, serà un hit.
Ja direu que us ha paregut ;)

Sonnet #138

When my love swears that she is made of truth
I do believe her, though I know she lies,
That she might think me some untutor'd youth,
Unlearned in the world's false subtleties.
Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false-speaking tongue:
On both sides thus is simple truth suppress'd.
But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O, love's best habit is in seeming trust,
And age in love loves not to have years told:

Therefore I lie with her and she with me,
And in our faults by lies we flatter'd be.

I ací la traducció al català de Joan Triadú (Els libres de l'Óssa Menor, Barcelona, Edicions Proa, 1993, p. 90):

Quan jura el meu amor que és veraç en virtut
jo l'he de creure, tot i saber que és mentida:
així es pensa que visc en plena joventut
inexpert en les arts del món i de la vida.

I pensant vanament que per un jove em té
tot i que ella ja sap que l'edat em declina
em crec la falsedat del seu parlar balder:
la pura veritat en tots dos s'elimina.

Però, per què no em diu que tot això és injust?
I jo, per què no dic que he entrat en la vellura?
Ai, l'amor! D'aparent bona fe troba gust
i l'edat no compta els anys segura.

Per això és en mentir que jaiem abraçats:
i en allò que ens faltem mentintsom adulats.

Moltes felicitats, Àlex.


Subscribe Free
Add to my Page