Benimaclet-Basel, bitllet d'anada

A la Universitat de Basilea es troba l'Institut d'Iberorromanístiques (Institut für Iberoromanistik). El nom d'Institut equival al que ací en diríem Departament i, al seu torn, hi ha l'anomenat "Departament de Llengües Modernes" al qual pertany l'Institut de què us parle. Allà hi ha la Beatrice Schmid, una dona sàvia que ha lluitat perquè, des de la jubilació de Germà Colon, exportador de la catalanitat en aquesta ciutat suïssa, no desaparega la possibilitat d'estudiar llengua i literatura catalanes. Doncs bé, amb insistència, constància, fusant per ací, demanant per allà, no només ho ha aconseguit, sinó que ha creat el lectorat de català. Gràcies a la carrera d'en Colon, que des dels anys cinquanta ha fet una feina encomiable -només cal veure la biblioteca de l'Institut-, gràcies a les Universitats del País Valencià i també a l'Acadèmia, i gràcies també al grup de gent que ara hi treballa sota la batuta de la Beatrice, la nostra llengua s'ha fet un lloc en aquest marc universitari.



La xiqueta que exerceix el lectorat a Basilea és Mireia Casanya, valenciana de Benimaclet, antiga alumna de l'IES Ferrer i Guàrdia. Ara prepara uns tallers d'introducció a la cultura catalana des de diversos angles (llengua i literatura, cinema, festes i tradicions populars) i a partir de l'any nou iniciarà les seues classes magistrals.
Per motius ben simpàtics, hem tingut la sort de compartir amb aquesta gent tres dies meravellosos: he acompanyat el meu company (que havia fet de profe de la Mireia a l'insti)a Basilea. Es tractava que Manel impartís una sessió d'aquests tallers d'introdució: havia de llegir i parlar de poesia catalana contemporània. L'alumnat en va quedar satisfet, deixat anar per la veu i els versos dels nostres poetes.


A la foto podeu veure el Manel acompanyat de Mireia i Beatrice, abans de la sessió poèticodidàctica.
També hi assistiren membres de Casa Nostra, un casal català integrat per unes cinquanta famílies d'arreu de Catalunya que en el seu dia emigraren a terres suïsses. Tot plegat em vaig sentir per un dia la Miquel Calzada valenciana, ambaixadora de la nostra herència cultural per l'Europa més polida i civilitzada, a la recerca de catalans i catalanes arreu del món.



A Basilea tot és ordre i concert. Plou quan ha de ploure i el vent bufa en una justa mesura. Per a Mireia i André (el seu company de l'Alemanya de l'est) potser hi ha un excés de quietud i silenci (que hi ha algú? juhuliiii...). Però és el que s'han trobat. I miren cap a les muntanyes poderoses i les trepitgen a peu o amb bicicleta i somnien que ve la primavera i es banyen a les aigües del Rhin. Busquen el secret de la bellesa de l'instant que passa. Ara i ací, i demà ja veurem. Un petit somni ple de poesia, aquest pont de desembre.
I un apunt per acabar: a la Universitat de Basel, tothom fa servir el Mac. I també són fans de LPN!



Les imatges que il·lustren el reportatge són fotos meues, fetes amb la camareta digital que no m'abandona, tret de la primera imatge, escut de la ciutat de Basel, que he extret de les pàgines de la Viquipèdia. Aquesta enciclopèdia virtual és també font de la majoria d'enllaços que he fet servir per completar la informació. Més fotos d'aquest viatge al meu flickr, a l'album de Cultura Catalana, junt a les fotos de la fira de Frankfurt.