Les fruites roges

Jo tenia un cunyat que era, a més a més, un científic eminent. Dirigia departaments universitaris i equips d’investigació com ma filla dirigeix pel corredor les seues nines incomptables. Viatjava arreu del món conferenciant i ensinistrant els jòvens en les intrincades rigideses del mètode científic.
Jo viatge darrerament amb la meua flamant Naneu Pro Tango, una bossa mitjana molt compacta, que em permet encabir-hi tot el material de fotografia que em cal per a les comandes de l‘Allioli. Heus ací com queda tancadeta, en companyia del lleuger Manfrotto 001B, al qual li he acoblat amb una goma un paraigua blanc translúcid, superplegable, que em vaig mercar per tres euros de Hong Kong, via Ebay.



I ara el what’s in my bag, on falta el cos de la càmera i l’objectiu que, evidentment estan en ús en el moment de fer la foto.



Gran part de les andròmines amb què carregue formen part del meu equip d’estrobista, i amb el qual m’enfronte amb alguns dels succeïts més apassionants que s’esdevenen al nostre petit país, com ara a Alacant:



Com dic, el meu cunyat tenia un gran carisma i una irrefrenable voluntat de poder, i com que no li agradava perdre ni al punyet, ni molt menys deixar passar l’ocasió de traure a relluir l’allau de saviesa que atresorava la seua ment preclara, els familiars menjars dominicals esdevenien cursets, què dic, cursets, màsters, esdevenien autèntics màsters en els sabers que la humanitat havia anant acumulant en el curs de la història, que és llarga o curta, segons es mire.
Moltes vegades dissertava sobre el camp que més dominava, la bioquímica, la qual, aplicada a la cocció dels aliments, dóna molt de joc a l’hora de dinar. D’altres vegades s’atrevia amb la literatura, la física o la religió. Però si hi havia un tema que li era especialment agradós era l’evolució de les espècies i el procés de selecció natural. Com que jo em vaig llegir una vegada el The Blind Watchmaker, d'en Richard Dawkins, intentava plantar-li cara i fer-li veure que des què ell havia llegit el Darwin, la pròpia teoria de l’evolució havia evolucionat ella mateixa. Sostenia, de manera estantissa, al meu parer, que el factor funció era decisiu en el desenvolupament dels òrgans: si una fruita estava en la part de dalt d’un arbre, a força d’estirar el coll l’animal per cruspir-se-la havia d'haver sorgit una girafa. L’esmentat Dawkins refuta a bastament aquesta teoria, però jo no vaig ser capaç de guanyar-li ni una sola de les porfies que vam travessar sobre el tema. Ni sobre cap altra, incloent-hi l’exacta proporció de caldo i arròs en la paella. Això sí, mentre ell parlava jo fumava més que ell.
Una de les curiositats amb què em va il·lustrar era el per què la majoria dels fruits són rojos. Si acceptem la primera, sembla que, tot i la ceguesa per als colors de molts animals, el color roig emet alguna mena de vibració que el fa irresistible. Vegeu, si no, els bous, com els agrada el capot roig dels toreros. Com que la llavor de molts d’aquests fruits ha de fermentar d’alguna manera en el tracte intestinal de l’animal per a germinar després en els seus fems, i com que la mobilitat de les bèsties dissemina la llavor en un terreny cada vegada més extens, els fruits rojos haurien gaudit en la carrera evolutiva d’un avantatge sobre aquells que tenen qualsevol altre color, molts dels quals s’haurien extingit perquè ningú els trobaria una menja suficientment atractiva. Potser els més forts, els exemplars millor preparats acapararien, diguem-ne, els caquis rojos, mentre que els febles, o els malalts, s’haurien de conformar amb els que estaven verds.
L’ajuntament d’Alboraia, a l’Horta Nord, com que corren temps de crisi, ha retirat la subvenció a l’Escola de Formació de Persones Adultes. Aquests serveis, com sabreu, ofereixen classes perquè persones que no havien tingut l'oportunitat en el seu moment, obtingueren el graduat escolar. També tenia una oferta educativa orientada a activitats recreatives, com ara el ioga o el taixí. Així mateix, organitzava cursos gratuïts d’alfabetització per a les persones més desafavorides, o de llengua per a persones nouvingudes. Ara l’escola, com que ha d’autofinançar-se amb les quotes de matrícula dels cursos que ofereix, ha desestimat d’organitzar-los, tot comptant amb la minsa capacitat adquisitiva de la potencial clientela. A Meliana, també a l’Horta nord, on la gestió d’aquest servei ha estat privatitzada, no sé la sort que puga córrer aquest vessant d’assistència social en la seua oferta formativa, dubtosament rendible en termes de benefici econòmic. Si ets pobre o immigrant, comences a adquirir una tonalitat rogenca i, si comences a madurar, com els fruits saborosos, sembla que frises per cabre, justet, dins la boca d’un mascle dominant.
El meu cunyat, codony tardoral ell, començava a viatjar més del compte, ja sabeu, que si un seminari ací, una conferència allà, i la meua cunyada, gran encetadora de síndries, va ensumar-se que alguna magrana flamejant havia obtingut alguna beca. El cas és que ara ja no tinc cunyat i li tire a la paella el safrà que em ve de gust.