Los Mores
Fa més de vint anys que vaig anar a Los Mores per primera vegada. Aleshores, aquesta aldea de l’Alt Millars semblava un poble fantasma, com si els seus habitants s’hagueren evaporat sense deixar senyal després d’una inexplicable catàstrofe: les cases immaculades, els objectes personals dels veïns als calaixos, les cartes, les fotos, les vaixelles als aparadors, els càntirs als cantirers, les màrfegues als llits. Fins i tot els pupitres de l’escola semblaven acabats de buidar, recargolades cal·ligrafies a la pissarra, com si fóra la pausa per a l’esmorzar. A Los Mores, que devia tindre vora el centenar de cases, hi havia escola però no hi havia església. Hi he tornat aquest estiu i n'he fet unes quantes fotos.
Aquesta, en realitat, pertany a El Hostal, un altre petit nucli abandonat, a uns vint minuts de senda de Los Mores.
Aquesta altra és la vista des d'una finestra d'una casa a Los Mores.
11 comentaris :
Quines fotos més xules. També la del flickr -m'hi he aguaitat. Quina meravella un poble sense església! Si, a més a més, mancara d'escola... fóra l'hòstia consagrada!
Hey, teacher,
leave the kids alone!
I què deien les recargolades cal·ligrafies a la pissarra? Quina història, aquests llocs perduts. Que tingueu una rentrée profitosa, companys!
M'encanta, però molt la fotografia de la finestra. Em recorda, a més, un conte que tenia la meua filla, de petita, (no ho recorde amb massa detalls)on hi havia una casa que tenia al seu interior una persona i un quadre penjat a la paret, i en el quadre penjat a la paret estava pintada una casa igual que l'anterior que, al seu torn, tenia dins el mateix home i el mateix quadre i dins d'aquest quadre...
Unes fotos fantàstiques. Hi podries il·lustrar un relat.
All in all its just another brick in the wall
We don´t need no education. We don´t need no thought control. No dark sarcasm in the classroom...
Don Amadeu Sanz, sóc José Manuel Aparicio, compa de treball de donya Begonya Mezquita.
M´encanta la teua segona foto. És brutal, flipant, xulissima. Enhorabona.
I ara, la petició; puc demanar-te un favor i utilitzar-la en un post d´un blog?
Merci
Of course, don José Manuel. Usa-la com vulgues.
M'agraden.
Vec com poc a poc aneu refinant el blog.
Salutacions.
Unes fotografies fantástiques. Em recorden al poble del meu avi...
Endinsar-se en aquestes cases i reviure les històries que cadascuna d'elles amaga. He tingut una sensació semblant en recórrer Pompeia amb una estola sobre la túnica. Aquells murs oberts a l'anacronisme de turistes eren més que pedres.
Publica un comentari a l'entrada