Passió

Hem tornat de viatge amb els talons humits. Els floquets de neu no ens van refredar l'ànim per recórrer els carrers de ciutat, de vegades sota la pluja, d’altres amb les galtes colrades pel vent sec i fresc que el port de Payares ens tossia a sobre.
Dijous sant, acabats d'arribar i sense desfer maletes, vam assistir al soterrament de Genarín, el màrtir pelleter que va morir, ara fa vuitanta anys, envestit per un camió d’escombraries mentre buidava la bufeta carregada d’orujo contra la muralla lleonesa. L’aiguardent i la sopa d’all ens ajudaven a vèncer el fred.
L’endemà, mentre les processons es manifestaven amb tota la solemnitat que la setmana santa obliga els creients, el nostre via crucis, en canvi, venia marcat per les diferents estacions on el prieto picudo amb denominació d’origen escorta els plats de la terra més saborosos.
Hem matat molts jueus, hem assaborit embotits curats, hem mort i ressuscitat de plaer. La nostra passió ha estat completa. El cicle litúrgic pasqual s’ha tancat amb l’ascensió al desé cel oblidat per Dant, un paradís sense pecat original que es troba a les terres de Llïón.