dimecres, 10 de juny de 2009

El foc i els llibres

De tots és coneguda la relació peculiar que té el foc amb els llibres. Els dos exemples més famosos són el del Quixot i la crema de llibres a l'Opernplatz nazi.

Just el dia que atorgaven el premi Cervantes al Juan Marsé tornava jo de la platja de Massalfassar amb el Joanet ple d'arena al seient de darrere. Vaig posar la ràdio i vaig escoltar uns minuts del discurs d'agraïment de l'escriptor barceloní. Explicava que quan son pare tornà de la guerra, el primer que va fer és just una pira de paperots, revistes i llibres. Qualsevol cosa que delatara un passat republicà i catalanista. De fet, a més de la paperassa explícitament política, hi van caure tots els llibres editats en català independentment de la seua temàtica. Marsé contava que els veïns s'afegiren a la crema aportant els seus llibres.

Vaig agafar la darrera redona que em duia fins a casa amb la pell eriçada: visualitzava aquella gent amb la mirada perduda sobre el foc, absolutament espantada.

2 comentaris :

Olga ha dit...

M’interessa més ideològicament el pare de Marsé que el propi escriptor. I literàriament m’emociona més qualsevol català que va patir l’exili.

Supose que no haurà posat cap objecció al premi que li han atorgat a diferència de la participació com a jurat del premi Planeta quan va criticar la mediocritat de les novel•les presentades.

No m’agrada les burletes que fa sobre la normalització lingüística a algunes de les seues obres i en algun dels discursos. Ni tampoc no m'agrada el seu posat satisfet per la contribució que ha fet a l’engrandiment, de Catalunya estant, de la llengua que parlen cinc-cents milions de persones.

M’interessa molt el retrat i la reflexió que en fa Joan Francesc Mira a El temps. Estic d’acord amb ell.

Olga ha dit...

De tota manera, les fogueres, només per sant Joan.