Fa temps que passe directament al terrat sense passar per la planta baixa. Si recordeu el post de l’any passat http://laparaulaesnostra.blogspot.com/2008/11/loctubre-bolets.html ja us en feia cinc cèntims:
“Era tota una premonició. En arribar als peus del monestir tot un recinte engabiat arrecerava una paella gegant, taules per dinar, paradetes amb llibres, alguns en castellà a l’igual que tot el merchandising. La gàbia descatava des de lluny perquè estava enribetada per feixos de senyeres falleres coronades junt a quadribarrades i banderes del Bloc. Vaig haver d’explicar a les meues filles el significat exacte de la cançó que havíem acabat d’escoltar feia poca estona. El Bloc en la seua dèria de sumar havia renunciat feia temps a alguns trets d’identitat, havia pujat a un tren equivocat que no avançava, per una via morta, la tercera.”
Ara, les “pataes” només les clave a la muntanyeta; si puc veig el monestir de dalt estant. I encara com...
3 comentaris :
Fa temps que passe directament al terrat sense passar per la planta baixa. Si recordeu el post de l’any passat http://laparaulaesnostra.blogspot.com/2008/11/loctubre-bolets.html ja us en feia cinc cèntims:
“Era tota una premonició. En arribar als peus del monestir tot un recinte engabiat arrecerava una paella gegant, taules per dinar, paradetes amb llibres, alguns en castellà a l’igual que tot el merchandising. La gàbia descatava des de lluny perquè estava enribetada per feixos de senyeres falleres coronades junt a quadribarrades i banderes del Bloc. Vaig haver d’explicar a les meues filles el significat exacte de la cançó que havíem acabat d’escoltar feia poca estona. El Bloc en la seua dèria de sumar havia renunciat feia temps a alguns trets d’identitat, havia pujat a un tren equivocat que no avançava, per una via morta, la tercera.”
Ara, les “pataes” només les clave a la muntanyeta; si puc veig el monestir de dalt estant. I encara com...
vols dir?
Jo vaig estar al correllengua de Torís i he de dir-vos que va tindre considerablement més èxit el sopar de després que la mani.
Ens agrade o no, fer país ha esdevingut un fer gastronomia (més enllà de les tendències polítiques).
Publica un comentari a l'entrada