diumenge, 4 de juliol de 2010

Andrea



Dissabte deu de juliol es casa Andrea, la filla de Manel.Mentre sonarà la musica patxanga al mas alcoià on celebrarem la festa, a Barcelona, milers de persones reclamaran els tirabuixons, les trenes que han anat caient a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a força de retallades i promeses i pressions (in)fundades en pors i afanys de maldat i de poder més que no pas d’una altra cosa ("Fa tant de mal el caire pervers i venjatiu que sospites als "foscos ulls" dels que negant-se a si mateixos sols volen l'orfandat universal dels esclaus" com diu l'amic Pep). Uns quatre-cents quilòmetres més al sud, però, els tirabuixons, les trenes de la núvia dansaran al ritme d’un batec profund, al cim d’un turonet de la serra alcoiana, des d’on es veu el barranc del Cint, al damunt de l’estació de trens que agonitza, igual com l’estatut català. Andrea porta mesos preparant el seu casament amb Carlos, un jove alcoià. Han estat un grapat de gestions que ha coordinat amb una professionalitat digna d’una empresària veterana. No ha oblidat el més mínim detall. Els bodorrios que fan els joves d’ara (d’ara?) van plens de grans boatos, cerimònies de pompa i lluentons, power-points (pp), shows i disfresses irreverents i barroeres actuacions. Els nostres joves promesos han buscat una fórmula pròpia, fugint d'açò i d'allò, pensant en tot i en tots una mica. En serem vora a dos-cents. Son pare i jo, perquè la xiqueta fluïsca, li déiem que dissabte serà un dia de festa, de passar-ho bé, de deixar-se anar i d’alegria al sol, un sol de juliol que, de moment, no està escalfant tant com altres estius. Son pare i jo recordem el nostre casament i sabem per experiència que una festa d’aquesta mena pot resultar un esdeveniment inoblidable, de molta llum, molta alegria. Questa picolíssima serenata… Dissabte brindarem per totes les dependències i totes les independències. Les primeres, les estrictament necessàries pel que fa a l’amor i la casa; les segones, per Catalunya i pel futur. Som una nació, nosaltres decidim. Visca els nuvis!

4 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Visca!
M'agrada molt aquesta imatge d'Andrea, tan somrient, extreta d'una pintura tahitiana de la Polinèsia.
Moltes felicitats, i que la disbauxa de dissabte esdevinga deler diumenge. I que mai no perda Andrea el seu somriure tan net, tan gauguinià.
I que Manel no plore ni per plaer ni d'alegria. O sí.

novesflors ha dit...

Felicitats, per la boda, i sort ací i més al nord.

Francesc Mompó ha dit...

Andrea, que siga un dia fantàstic.
Moltes felicitats!

Mercè ha dit...

Moltíssimes felicitats, Andrea.
I amb el testimoniatge del Barranc del Cint...
Molts petonets.