diumenge, 19 de setembre de 2010

Fins sempre, Labordeta




La matinada d'aquest diumenge 19 de setembre de 2010 ha mort a Saragossa, als 75 anys, el poeta, el trobador, el polític compromès, l'home d'intensa vida José Antonio Labordeta. Aquest post d'urgència en homenatge a un lluitador infatigable, a la seua vida exemplar. La seua poesia, que conté tota la noblesa de les aspres terres d'Aragó, perviurà com un eco que s'allarga, com un bell arbre enmmig del camp, com l'aigua que corre, com les pedres.

CANTO A LA LIBERTAD

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.
Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.
Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.
Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

4 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Memorable post, memorable intervenció aquella del 2003

Jose Manuel ha dit...

M´agrada el seu poema que diu:
"Si Dios pregunta por mí,
decídle que no he nacido..."
I quan li va dir a Álvarez Cascos en el Congrés:
"A la mierda".

Pepe ha dit...

Brassens, Brel, Ovidi, Labordeta… m'agrada pensar que aquests "copains d'abord" i d'altres que poc a poc faran vacances, sempre seran vius per a la salut sentimental i social dels que vinguen rere nostre. Tant de bo no m'equivoque.

Olga Gargallo ha dit...

D'uns anys ençà plore molt. Amb cada notícia, manifestació o revolta, ho faig sense remei ni possibilitat de dissimular les llàgrimes. Quan ens deixa una persona com Labordeta no trobe consol. No trobe cap raó que m’ajude a resignar-me.

Anem quedant-nos orfes, mancs del braç esquerre. I tanta falta com ens fan els nostres mestres! A poc a poc s’acomiada una generació de lluitadors que ens deixa l’exemple i la paraula. La de Labordeta podeu seguir-la a http://zaragozame.com/labordeta/. El seu exemple, cada dia, en cada acte, amb coherència i dignitat.