diumenge, 26 de setembre de 2010

Llegir a l'estiu, oir a l'hivern

Com molts de vosaltres, dedique bona part de l'estiu a devorar llibres. El meu cas, però, té la urgència de qui sap que en passar l'estiu, els llibres hauran d'hivernar. I no només per la dedicació a treball i família. Especialment en té la culpa la meua proverbial facilitat per agafar la son. Els anys en què encara m'entestava a llegir a l'hivern, els llibres es dilataven tant que no podia seguir-ne el fil. Fins i tot els contes s'allargassaven dies i dies en les meues mans nocturnes. Farà ja un any vaig decidir no anar contranatura i dedicar la part de l'any més freda a escoltar música i deixar de malllegir. Molta música: recupere obres mig oblidades, em llance a integrals i, principalment, inicie audicions noves. Les nits les dedique a fullejar partitures i, novetat a la meua vida, còmics.

Vos deixe el fruit de les lectures d'aquest estiu que, ja oficialment, ha acabat, per si algú o alguna ha coincidit, per si voleu deixar el vostre comentari o, simplement, perquè vos aguaiteu al meu prestatge estiuenc. Hi ha autors que m'acompanyen habitualment els mesos calorosos (Pavese, McEwan), segones obres d'autors coneguts (Bolaño, Baixauli, Murakami), d'altres totalment nous per a mi (Gombrowicz, Goytisolo o Banville)... I per descomptat, hi és un fracàs: un Eco que no vaig poder passar de la pàgina 100!












3 comentaris :

Olga ha dit...

Todos esos, Àlex.......????!!!!!!!
Qué suerte, yo ni en invierno ni en verano; no sé qué pasa pero desde que volví al estudio no hay manera, será 'alergia' a la letra impresa..? Me da pena porque he sido lectora voraz, ahora leo poco y, encima, si se me atasca, ya ni me esfuerzo como antes por llegar al final.... dos curiosidades:
-Qué tal Murakami? y 'Amsterdam'?
-Cuando una obra musical se te atasca haces como con el señor Eco o sólo la 'aparcas'? Me está empezando a pasar como con la lectura y, la verdad, me preocupa (menos mal que de momento me ocurre pocas veces y al final la curiosidad me puede y vuelvo... ;)

Àlex Andrés ha dit...

La veritat és que reconec tenir certa obsessió estiuenca amb la lectura. De fet comence a llegir la nit del darrer dia de treball i acabe el 31 d'agost.

Murakami començà bé però no m'acabà -m'agradaren més els contes-. Pel que fa a Amsterdam, la veritat és que McEwan m'agrada moltíssim. Amsterdam està molt bé però Dissabte continua sent el llibre de l'Ian que més em va corprendre.

Eco no se m'atascà, simplement no m'interessava en absolut i constantment em recordava la finitud de l'estiu... Goytisolo et demanava un esforç com a lector -cosa que s'agraeix- però t'hi poses amb moltes ganes i en surts renovat. Amb la música tinc molta més paciència. Però té un avantatge i és que en un parell d'hores pots sentir dues voltes tota una simfonia de Mahler i pots superar les resistències inicials. Una obra de Lutoslawski pots sentir-la tres o quatre vegades en un parell de dies i alguna cosa pilles...

I és que -entre tu i jo, i encara que aquest bloc és un niu de lletraferits- la música mola més que la literatura.

Olga ha dit...

A ver si ahora se publica mi comentari, que el del otro día no ha salido!
Estoy de acuerdo, jeje... y a veces tb es cuestión de que llegue el momento adecuado, no? Este verano completé varias obras de Copland que tenía 'atragantadas' y hasta me parecieron distintas... y lo mismo con un par de Ravel y con un Stravinsky (pero no de la etapa rusa, que a ése, lo adoro!)
Eso sí, el día que logre escuchar enteras y sin cortes El mandarín maravilloso de Bartok y el Pierrot, te lo cuento! ;)
Por culpa del señor Ross tengo unas ganas increíbles de pillar el Wozzeck y varias de Shostakovich... ah, y igual esto no viene al caso, pero en la filmoteca están poniendo pelis mudas del año de la tarara con acompañamiento de piano en directo! No sé si ya lo hacían y lo he descubierto yo ahora pero me parece muy chulo!