diumenge, 23 de gener de 2011

carta a un amic (II)

el passat fuig amb el vent com les fulles sallunya per viaranys fins el consol de la tristesa el desgast del temps els noms la tendra descomposicio dels mots de tant en tant reviu capricios de la ma duna imatge un perfum una sensacio inesperada proust ho feia etern la magdalena avui son les olors com una pregunta sense veu
la tovallola de despres de la dutxa lombra de marraqueix
la cuina encesa la casa dels tiets de faura
el fred de dissabte al poble la llum fulgurant de la infantesa
un temps inexistent el passat paraula no dita

2 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Humus, torba que hem de deixar assecar per fer els maons amb què construir el refugi, passats els quaranta.

Benvinguda.

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Estan obrint aquests badalls de llenguatge, sense apòstrofs ni accents gràfics, algun camí poètic en l'esperat retorn de Be a la poesia? –Esperem-ho, Burgmestre.