dissabte, 8 de gener de 2011

Desemboirar-se



Encara hi ha llumetes que es resisteixen a apagar-se de manera que, de lluny, el poble encara conserva els bafs postrems del nadal. Una atmosfera viciada pels excessos dels darrers dies que no he respirat. Per primera vegada m’he mantingut completament allunyada de la disbauxa consumista i, a dins de la cova, gràcies a l’ensopiment que m’ha assistit, he pogut dormir.

Avui he eixit del cau per desemboirar-me. L’arbre de nadal encara lluïa esquifit al bell mig de la Glorieta. Sort que Mavi ha tingut la idea de passejar-me per mig món: Berlín, Nova York, Venècia, Istanbul... Un recorregut fotogràfic pels racons que amaga cadascun dels plecs del mapa. Retalls en blanc i negre i a tot color, una escala qualsevol, un bosc entre les vies oblidades pels trens, aparadors on s'arrengleren esmalts d'ungles i detergents, alfabets ciríl·lics, fanals fosforescents. Un món ben diferent a aquell que ens esperava al carrer, amb falleres que ballaven entre els cartells anunciadors de rebaixes, sota l'enllumenat asfixiant de leds nadalencs.