dissabte, 12 de febrer de 2011

Eròtica en dissabte


Hi ha convocat un recital de poesia eròtica i s'hi aplega gent que espera un striptease com a full monty però en femení. Un recital de poesia de dones i hi ha qui seu a la primera fila de la biblioteca del Micalet per veure si alguna no mostrarà un tros de pit. Era previsible que hi plantejàrem tants dubtes sobre l'eròtica de la poesia, al remat, però, una bona excusa per trobar-nos.
Quin grau d'erotisme ha de dur imprés un poema perquè es pogués llegir en aquest recital? És més eròtic un poema poc explícit o un de ben claret?

És el mateix un recital de poesia eròtica que un recital eròtic de poesia? És la poesia a la literatura el que la pornografia a l'erotisme? Què té a veure l'eròtica amb la sensualitat, la seducció, la contenció, el sexe?
Entre tantes qüestions, la veu de cinc dones que escriuen versos. Cada tonalitat amb la seua pròpia eròtica.


Hi havia també Safo, Orides Fontela, Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal, Anne Sexton, Maria Fullana, flors obertes al capdamunt de la taula i l'eròtica del públic que no hi cabia, els vidres entelats.
No sabria què dir-ne. No m'agrada classificar ni posar etiquetes al que vaig escrivint, però considere eròtic el que faig, sobretot, un dissabte després d'un plat d'arròs al forn, havent fet mercat al matí. Aquesta és la meua eròtica.

LA BALADA DE LA MASTURBADORA SOLITÀRIA

Al final de l'assumpte sempre hi ha la mort.
Ella és el meu taller. Ull relliscós,
fora de la tribu de mi mateixa el meu alè
et troba a faltar. Espante
als que estan presents. Estic sadollada.
De nit, sola, em case amb el llit.
Dit a dit, ara és meua.
No està tan lluny. És la meua trobada.
La toque com a una campana. M'ature
a la glorieta on solies muntar-la.
Em vas fer teua sobre l'edredó florejat.
De nit, sola, em case amb el llit.
Pren, per exemple, aquesta nit, amor meu,
en què cada parella barreja
amb una rebolcada conjunta, davall, damunt,
l'abundant parella en escuma i ploma,
clavant i empenyent, cap contra cap.
De nit, sola, em case amb el llit.
D'aquesta manera escape del meu cos,
un miracle molest, ¿podria posar
en exhibició el mercat dels somnis?
Em desplegue. Crucifique.
La meua petita pruna, deies.
De nit, sola, em case amb el llit.
Llavors va arribar el meu rival d'ulls foscos.
La dama aquàtica, dreta a la platja,
un piano en el rovell dels dits, vergonya
als llavis i una veu de flauta.
Mentrestant, jo vaig passar a ser l'escombra usada.
De nit, sola, em case amb el llit.
Ella et va agafar com una dona agafa
un vestit de saldo d'un prestatge
i jo em vaig trencar com es trenca una pedra.
Et torne els teus llibres i la teua canya de pescar.
El diari d'avui diu que us heu casat.
De nit, sola, em case amb el llit.
Nois i noies són un aquesta nit.
Es descorden les bruses. Es baixen les cremalleres.
Es treuen les sabates. Apaguen la llum.
Les brillants criatures estan plenes de mentides.
Es mengen mútuament. Estan més que saciades.
De nit, sola, em case amb el llit.

Anne Sexton.

5 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Pepe ha dit...

M'haguera agradat estar al recital. I no sé si és eròtic dir que llegisc -conjugació amb increment- aquest post mentre prepare la bajoqueta fina i tendra per al bullit de la nit. Trist poema de solitud.

Martona ha dit...

Escric i m' apasiona la eròtica a la poesía os anire seguint

Mercè ha dit...

M'haguera agradat molt anar-hi, però estic d'exàmens i em va ser impossible. Però em van informar que estigué a gom, i això m'alegra molt.
Gràcies pel vídeo de la Laia, la vaig escoltar recitar el dia que estigué amb la resta de companys de la Cantàrida a l'Octubre. Gràcies també per la crònica i pel poema.

Una abraçada.

Begonya Mezquita ha dit...

Tot ben senzill i ben alegre. Versos a pèl, la retòrica de l'eròtica. Per a repetir. Salut.