diumenge, 5 de juny de 2011

George R.R. Martin, Phillip Roth i un viatge a Kuldiga

M'he cruspit els quatre primers lliuraments de Canción de hielo y fuego, de George R. R. Martin, que per la quantitat d'exemplars que porta venuts es deu tractar d'un dels llibres més llegits de la història.
Guionista de sèries de televisió durant anys, Martin construeix el relat a base d'episodis juxtaposats que conten històries més o menys simultànies que afecten a un parell de dotzenes de personatges principals. El total de personatges deu superar el miler. Cada capítol té una estructura climàtica i, com que porta tants fils narratius alhora, a l'inici de cadascun hi ha d'haver una espècie de recapitulació d'allò que ha sigut elidit, normalment contat en estil lliure indirecte a través del punt de vista d'algun dels personatges. En el següent dibuixet podeu vore el que vull dir: el cercle blau indica un clímax, normalment un assassinat, una violació, la culminació d'un incest, una mutilació, la mort sobtada d'un dels personatges principals…


El groc indica que es recapitula les parts elidides de cada línia narrativa,  marcades amb una línia discontínua.
Amb aquest arnés tècnic, propi del fulletó, se'ns narra les traïcions, la luxúria, la mort i la redempció impossible d'una aristocràcia medieval en un món imaginari d'espasa i bruixeria, dracs inclosos. Al principi et penses que no et deixaràs atrapar amb un parany tan evident però, a la que et vols adonar, ja estàs enganxat.
Ara estic llegint Me casé con un comunista, de Phillip Roth. Em sembla prodigiosa la capacitat de síntesi que té a l'hora d'explicar amb paràgraf conductes basades en la complexitat que motiva les relacions, com aquell triangle que s'estableix entre el pare, el fill i el mestre com a figura masculina que irromp en l'adolescència per a contradir i subvertir la severa autoritat paterna:
El maestro no tiene esa preocupación por los peligros como tiene el padre. A éste le preocupa la conducta de su hijo, ha de encargarse de adaptar a su pequeño Tom Paine al medio social. Pero cuando el pequeño Tom Paine ha sido admitido entre los hombres y el padre sigue educándolo como a un muchacho, el padre está acabado.
Tot i que s'ha fet una interpretació en clau privada i biogràfica –la novel·la presentaria semblances amb la relació que Roth va tindre amb l'actriu Claire Bloom– em sembla més una reflexió sobre els misèries i les grandeses d'un model de masculinitat avui desaparegut.


Ja en un pla més personal, anuncie que he sigut acceptat per participar a l'agost en un dels seminaris de la International Summer School of Photography, que se celebra a Kuldiga, Letònia. En concret, assistiré al que imparteix Arno Rafael Mikkinen. Me'n vaig assabentar de la seua existència a través del lloc web de Vanessa Winship, el treball de la qual em fascina i que també estarà per Kuldiga eixos dies. Sembla que seré un poc com aquell Tersites que, segons l'Homer, era l'home més lleig que anà a Troia: a la vista de la informació que he pogut vore sobre la resta de participants seré, si més no, el més vell. Una de les fotos que vaig incloure en el portafoli que havia de presentar era aquesta, publicada en aquest bloc ja fa un temps, i amb el Manel i l'Àlex en el paper d'hòmens perplexos.

Men on the off hours

2 comentaris :

Àlex Andrés ha dit...

No saps com m'alegra llegir que els letons comptaran amb la teua presència. Desconeixen, queda palès, amb qui se les hauran.

No m'estranya que hagen seleccionat a l'autor de la foto però... vols dir que els letons no estaran interessats a estudiar els models com a nova tipologia de mascles meridionals?

M'apunte les referències literàries. D'ací no res acabe la hivernació i ja s'acosta la meua disbauxa lectora anual.

Begonya Mezquita ha dit...

Que bé, segur que serà tota una experiència, aquest viatge.
Jo no me n'aniré tan lluny. Potser faré un curs durant el mes de juliol en aquesta escola. Què me'n dius, cameraman?