La mosca de l'estiu
No vull pensar què pot portar juliol, que arribarà en divendres. Després de tres anys de fer i desfer intensos en plena època canicular, tindré davant meu un espai en blanc: una estrella de mar, un llapis, un mosset de menta.
I com l'anunci del que ha de ser, aquesta mosca de l'estiu: una son sempiterna.
I com l'anunci del que ha de ser, aquesta mosca de l'estiu: una son sempiterna.
3 comentaris :
Juliol ens portarà -i perdona'm l'obsessió- el Tour i unes migdiades extraordinàries. Perquè per molt que ens agrade la bici, no totes les etapes ens mantindran espavilats. Però aquelles on peguem una becadeta apliquem-li l'estratègia Glenn Gould, que s'adormia amb la ràdio encesa i somniava les notícies que contaven, amb la qual cosa prenia els seus somnis com a profètics. Doncs tanquem els ulls, deixem a Morfeu fer la seua feina sempiterna però obrim els ulls un poc abans de l'esprint final.
T'agraïsc l'esprint, Pepe, tan amable com sempre. Salut.
Molt bé, Tse-tsè Emperadriu. Per a mi el paradís de les mosques es diu Cocentaina, però allà no deixaven dormir amb les seues diabòliques mossegades.
Publica un comentari a l'entrada