dimecres, 27 de juliol de 2011

Una habitació a Holanda

" La primera Meditació emet les més grans reserves sobre tot allò que, fins aleshores, passava per ser real. Tot el que veiem i ens pensem que existeix podria no ser sinó un somni, una emanació fantàstica del son.

Només hi ha interès allà on hi ha contradicció.

Amb quines ganes de més ens quedem en llegir el Discurs, tan concís! L'extrem despullament de l'escenari en què l'individu racional es desperta a si mateix fa que qualsevol indicació sigui preciosa -l'estranger, el mal temps, una solitud total, ni preocupacions ni passions.

Descartes es queda al llit. S'acosta l'escriptori, agafa un paper verge i en majúscules hi escriu Meditatio secunda. Tot seguit, amb caràcters rodons, nets, regulars, en llatí: "La meditació que vaig fer ahir m'ha omplert l'esperit de tants dubtes que ja no tinc el poder d'oblidar-los. I tanmateix no veig de quina manera els podria resoldre."

El que compta no és el que s'explica. Són les coses que es fan.

La rica vida social, el gust per la conversa, si no es va amb compte, no permeten treballar com cal, és a dir, sense parar, tot sol. Sempre hi haurà algun veí, un xerraire amb talent, una dama que obrirà la porta per distreure-us o arrossegar-vos. Per tant, cal exiliar-se."


Una habitació a Holanda, Pierre Bergounioux. Editorial minúscula (Barcelona 2011)