dilluns, 1 d’agost de 2011

Instantània

dona adormida esperaves a desgrat del temps i avui se't convida al ball veus i fogueres enceses de carrera sempre en ascens al convit a desxifrar cada silenci entre els dits perquè la neu es fon també sota les teues cuixes dona com el temps ullpresa per l'enyor aparcada en un racó del divendres amagada entre carrerons estrets agafes ara aquest tren un indici de nom has dit has entrat a la sala amb les butxaques buides qui t'ha ofert la boca i l'aire del carrer fera encara callada sota la pluja entre milers de síl·labes sense fi recuperes l'escriure els signes caiguts cada cabell vol ser trena cada ungla vol i paisatge dona desmaiada cabellera que mires collita verge després de la rosada la boca i la pluja del carrer (27-03-2011)

2 comentaris :

Ana ha dit...

Dona en espera, adormides o no, sempre en espera...
Preciós.
Gràcies.

Begonya Mezquita ha dit...

Diu el poeta: ajusta els ulls a l'entrellat del temps i trauràs profit de la tendresa (M. Martí i Pol)