dimecres, 31 d’agost de 2011

Mentrestant agafa'm la mà

Ànimes dolentes

M'ha vingut a la memòria l'àvia de la meva mare.
Sabia coses de les ànimes errants.
Mirant al matí les cendres del foc, podia saber
si les ànimes que havien rondat a la nit eren bones o dolentes.

Una vegada, en tornar del ball,
ma mare i les seves germanes la van trobar fora de casa.
Amb la camisa de dormir i una espelma a la mà,
els va manar que no hi entressin,
perquè a dins hi havia una ànima dolenta.

Aquest matí he mirat els llençols del llit.
Desprenen la teva olor i tenen rastres de l'aigua de les teves venes.
Traces de la teva ànima.

No sé si era bona o dolenta.
Per això, repetint minuciosament els antics ritus,
he posat de nou la música que hem escoltat aquesta nit
i m'he ficat al llit a poc a poc.
He cenyit el meu cos amb els llençols,
m'he acaronat la pell
i he evocat de nou, una vegada rere l'altra,
tots els moviments d'aquesta nit.

He sabut coses de la teva ànima.
Sens dubte, és de les dolentes.



Kirmen Uribe, Mentrestant agafa'm la mà (Bitartean heldu eskutik).Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera. Ed. Proa