Un agost a Kuldiga

Com ja vaig explicar-vos al juny, aquest agost he tingut la sort de participar en la sisena edició de la International Summer School of Photography 2011 (ISSP 2011) a la petita localitat letona de Pelci, junt a la ciutat de Kuldiga. En el web de l’ISSP podeu trobar els programes, a més de la relació del professorat i de l’alumnat que hi participava per si estigueu més interessats.
En curt, consisteix en una sèrie de tallers de creació fotogràfica sota la tutela d’alguns dels fotògrafs i fotògrafes més prestigioses del moment. La particularitat, però, de l’ISSP és la intensitat de la convivència durant les vint-i-quatre hores de quasi deu dies, en un espai relativament reduït –l’escola de Pelci– amb un centenar de persones dedicades únicament a exprèmer la seua creativitat, talent i preparació tècnica per al desenvolupament d’un projecte fotogràfic personal.
La intensitat de l’experiència és aclaparadora: per un que, com jo, està més que avesat a la transformació de les limitacions d’un en el que serien els trets de la veu expressiva pròpia com un treball íntim i solitari, poder compartir el procés amb un personal tan nombrós i variat, a més d’extraordinàriament preparat i talentós, ha estat tot un desafiament i, alhora, un plaer. No hi ha res com sentir que els afanys, angoixes i inseguretats que un sent no són massa diferents als de les persones que tens a la vora. En el curs dels dies de dormir, esmorzar, dinar, sopar i, entremig, treballar junts era perceptible com la bola d’energia creativa s’anava fent més i més gran.
Uns apunts ràpids:

• m’ha impressionat el talent, la preparació i la capacitat de treball dels i de les jòvens d’arreu el món que hi han participat. Malgrat la varietat de la procedència i el rerafons de cadascú –hi havia setanta-dues persones de vint-i-quatre països diferents d’arreu el món–, hi havia una certa homogeneïtat quant al nivell que era, en general, molt alt en comparació al que jo he pogut conéixer per ací. Si hi ha algú entre els presents que vulga competir, que es vaja preparant.
• en contrast amb això, hi ha l’escassedat d’oportunitats i la precarietat laboral amb què es topeten aquests i aquestes jòvens: haver de treballar debades durant mesos per tal que quan aparega un treball remunerat o una oportunitat estar ben posicionats. I mentre tant, continuar incrementant la ja seua alta qualificació participant en tota activitat formativa a la qual puguen accedir.
• la sorprenent vitalitat de la fotografia fotoquímica front a la digital: moltíssima gent portava les seues andròmines analògiques com a suport principal per al seu treball i, a la vista dels resultats, hi ha una llarga vida per als vetusts formats mitjans i grans d’aquelles Mamiya, Hasselblad, Kodak…

Altre dia vos explicaré algunes particularitats del meu treball i el meu contacte amb el fotògraf nord-americà d'origen finés, Arno Rafael Minkkinen, i alguna de les coses que hi he après.
La il·lustració que encapçala aquest text és el cartell anunciador de l’exposició que hi ha al museu de Kuldiga amb els treballs finals dels projectes desplegats a l’ISSP. La foto és del fotògraf argentí Marcos López amb els estudiants que participaren al seu taller.