dissabte, 17 de setembre de 2011

La roda del temps

Ahir al matí vaig copiar unes paraules a l'agenda, en aquelles últimes pàgines en blanc que tenen les agendes, mentre esperava que arribaren els alumnes a l'aula 1.3 del Clot del moro. Cinc anys després i és com si el temps no hagués passat. Tot és estrany, tot és un cor que batega.

I la pregunta que em repetisc aquests dies de setembre: quantes vides caben en una vida?

4 comentaris :

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Potser l'error consisteix a considerar que una vida és una vida i punt. Com una flor és una flor o allò tan manit d'una dona és una dona. Hi ha paraules que sortosament escapen a la còmoda reducció del singular. El temps és matèria estranya. Mira que si va ser en el lloc on ara és la 1.3 l'aula on et vaig veure per primera vegada. Però clar, una aula és en realitat totes les aules.

Àlex Andrés ha dit...

que passe l'aire...

Begonya Mezquita ha dit...

uf, gràcies!

Àngels ha dit...

Ja saps amiga, la vida es viu cap endavant, però no s'entén sino mires cap enrere.