divendres, 23 de setembre de 2011

Adéu a l'estiu

Diré adéu a l'estiu que s'enduu la veu de l'aigua
i un miratge més sigil·lós encara
que les fulles escasses, que els dies que vindran:
a recer del silenci hi ha unes engrunes de sol, el sol
com una absència. Arribarà una llum incerta,
entre ombres incerta.
Cauran fulles,  presagi de núvols
dibuixats al cap de l'autopista
per on transcorre un camí cap a l'hivern,
nou paisatge entre ombres,
incert paisatge, llum incerta.
Convocaré la pluja sense aturar-me als marges,
pels camins sense tenebra,
per les dunes, per les restes de l'estiu.

4 comentaris :

Pepe ha dit...

Amb el teu permís et prenc un vers d'aquest meravellós poema. Gràcies.

Begonya Mezquita ha dit...

sense permís, vicicle: totus tuus, els versos.

(ja va sent hora d'una pedalada conjunta, no?)

Pepe ha dit...

Jo diria que sí, que un poquet de panteix li va molt bé a la literatura. Només teniu que xiular, com li deia la Bacall al Bogart.

Jose Manuel ha dit...

Cuetes, cuetes.