Adéu a l'estiu
Diré adéu a l'estiu
que s'enduu la veu de l'aigua
i un miratge més sigil·lós encara
que les fulles escasses, que els dies que vindran:
a recer del silenci hi ha unes engrunes de sol, el sol
com una absència. Arribarà una llum incerta,
entre ombres incerta.
Cauran fulles, presagi de núvols
dibuixats al cap de l'autopista
per on transcorre un camí cap a l'hivern,
nou paisatge entre ombres,
incert paisatge, llum incerta.
Convocaré la pluja sense aturar-me als marges,
pels camins sense tenebra,
per les dunes, per les restes de l'estiu.
i un miratge més sigil·lós encara
que les fulles escasses, que els dies que vindran:
a recer del silenci hi ha unes engrunes de sol, el sol
com una absència. Arribarà una llum incerta,
entre ombres incerta.
Cauran fulles, presagi de núvols
dibuixats al cap de l'autopista
per on transcorre un camí cap a l'hivern,
nou paisatge entre ombres,
incert paisatge, llum incerta.
Convocaré la pluja sense aturar-me als marges,
pels camins sense tenebra,
per les dunes, per les restes de l'estiu.
4 comentaris :
Amb el teu permís et prenc un vers d'aquest meravellós poema. Gràcies.
sense permís, vicicle: totus tuus, els versos.
(ja va sent hora d'una pedalada conjunta, no?)
Jo diria que sí, que un poquet de panteix li va molt bé a la literatura. Només teniu que xiular, com li deia la Bacall al Bogart.
Cuetes, cuetes.
Publica un comentari a l'entrada