AL MÓN

A vosaltres us ensenyaren a sobreviure, jo pense aprendre a viure... Per això he trobat ja un professsor en un principi em costà de veure’l tot i tindre’l ben a prop clar els ulls no miren cap adintre i és difícil veure’s el cor. La vida passarà igual per a tots, però tindrem una vida molt diferent vosaltres i jo. Vosaltres seguireu ascendint de grau pujareu cada dia un altre graó cada volta tindreu més nom us fareu homes(i dones) de debò. Seguireu eixe camí de forta pendent i dur caminar que a més d’un s’endurà per davant... Competireu per aplegar al més alt per a ser models de la societat pujareu tots eixe camí ja traçat tot per adonar-se’n en el racó més alt que mai haveu avançat que no heu donat mai ni un sol pas endavant. Llavors escoltareu una veu serà la mort que vos crida i caureu... caureu i seguireu caent fins aplegar al racó més baix i mai més vos tornareu a alçar. Bé tot açò en el cas que us adoneu, és clar.. Jo seguiré caminant lluitant per avançar mirant sempre endavant caent-me i tornant-me a alçar. Passaré pel vostre costat vos miraré amb menyspreu allà dalt. I jo també seguiré un camí però serà el meu camí, que almenys no em fa cansar-me pujant, i també escoltaré una veu però serà la meua veu, i el meu cor dintre meu serà qui em guiarà. I quan siga l’últim moment quan siga el final dels anys la mort a mi no em cridarà perquè jo ja seré al seu costat perquè tots els camins tenen un final incloent també el que jo he triat. Lluís Pascual i Vidal